Arts escèniques

TEATRE

Alèxia Pasqual, d’‘Eufòria’, serà la Blanca al darrer ‘Mar i Cel’ de Dagoll Dagom

Ja s’han venut 75.000 entrades del musical que es programa al setembre al Victoria

Dagoll Dagom presenta els actes per celebrar els seus 50 anys de carrera i, alhora, el seu comiat

El multitudinari càsting per al darrer repartiment de Mar i Cel ja té repartiment. Alèxia Pasqual, participant de la segona edició del programa Eufòria, del 3Cat serà la Blanca i Jordi Garreta serà el Saïd. Ells dos viuen l’enamorament impossible per dos joves de religions enfrontades. La majoria dels que protagonitzaran la darrera posada en escena del que és el vaixell insígnia de Dagoll Dagom en els seus 50 anys de vida (el van estrenar el 1988 i l’han reposat el 2004, 2018 i pel 2024) no havien nascut quan es va estrenar. Eloi Gómez, que repeteix amb la companyia després de L’alegria que passa, remarca que per tothom és el musical en català de referència. I això suposa un repte i un compromís. Aquest matí l’emoció brillava en bona part del repartiment tot cantant L’himne dels pirates, en la presentació dels actes del mig segle de Dagoll Dagom.

Serà el primer cop que Joan Lluís Bozzo no participi en la direcció del Mar i Cel. Ara se n’encarregaran Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella, els altres dos puntals de la tríada que ha mantingut l’objectiu de Dagoll Dagom de contribuir a l’increment del teatre popular (sovint des de la clau del musical) en català.A la presentació han anunciat pletòrics el ritme d’entrades anticipades que ja freguen les 75.000 venudes. D’entre el repartiment, hi ha alguna repetició de produccions anteriors com Xavi Fernández i rostres que ja s’han deixat veure en musicals que ambicionaven l’adaptació de Guimerà. Com Candela Díaz o Albert Mora (La filla del mar) i Bittot Fernández (El despertar de la primavera).

El grup 3xtr3s, format per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa, va vendre el Victòria al Mago Pop, el 2019. En aquell anunci, ja es va insinuar la possibilitat que alguna companyia el pogués tornar a utilitzar. El frontal que el 1988 estava pintat amb un colar rosat clar, superant la boca d’escenari, avui té un marc de pantalles que l’inunda. Periel considera que la seva vida al teatre queda recollida pràcticament en aquelles parets del Victòria. De les funcions de Mar i i Cel (representades al Victòria i en altres miniestades a Bilbao Madrid) sumen fins a 1’2 milions d’espectadors.

En els 50 anys de trajectòria, la companyia ha fet 34 espectacles (23 d’ells, musicals) i cinc sèries de televisió. Per a Cisquella, un dels mèrits de la companyia és haver ofert espectacles de gran format en funcions escolars (653) que les han vistes fins a mig milió d’alumnes. En total, Dagoll Dagom porta 8.270 funcions i 4,7 milions d’espectadors. Els queda només la temporada al Victòria (presumiblement estaran de setembre fins a Nadal) i si es concretés la versió castellana de L’alegria que passa, que va avançar Cisquella en una activitat paral·lela dels Premis de la Crítica, ara fa unes setmanes.

Daniel Anglès serà el director de la gala Dagoll Dagom que es prepara a l’Amfiteatre Grec de l’11 al 13 de juliol. Anglès, director d’Aules i responsable de la programació del Condal, confessa que va ser assegut a la platea del Victòria, el 1988, quan va decidir que ell es volia dedicar als musicals, veient el primer Mar i Cel. Fins ara, mai hi ha hagut l’oportunitat de treballar amb Dagoll Dagom. Ara, en el comiat, s’ha brindat la possibilitat. Els directors musicals Joan Vives i Sergi Cuenca i la coreògrafa Ariadna Peya acompanyaran Anglès en una gala en la qual intervindran un centenar d’intèrprets.

Al Teatre Victòria es farà una condensada exposició per recollir els 50 anys de Dagoll Dagom. Hi haurà material al vestíbul, però sobretot a la planta superior que Montse Amenós i Josep Castells ja han definit com les golfes de Dagoll Dagom. Serà, de totes maneres un espai reduït, però compten que tindrà una notable rellevància pel ritme d’entrades del musical.

També en el marc dels 50 anys, la companyia publicarà un catàleg commemoratiu i un disc de vinil (“abans en dèiem LP”, ironitzava Cisquella) amb un grapat de les cançons més icòniques dels musicals de la companyia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.