Zoo, apoteòsic final de carrera a la Telecogresca

Passaven vint-i-dos minuts de mitjanit i Zoo, que acabaven de fer botar milers de persones amb Tobogan, posaven punt i final, al Parc del Fòrum, a l’últim concert a Catalunya de la seva carrera, part d’una gira de comiat que finalitzarà el juliol a la ciutat on van néixer l’any 2014: Gandia. “Us estimem, Catalunya, fins sempre!”, va dir el cantant del grup, Toni Sánchez Panxo, que, una estona abans, havia agraït a la Telecogresca, mare de totes les festes universitàries (“des del 1978”, com presumien els organitzadors en una lona) que, el 2015, haguessin estat també el primer festival a Catalunya a programar un concert de Zoo.

El concert, d’una hora i tres quarts i amb una vintena de cançons, va servir per constatar com Zoo, amb una trajectòria d’una sola dècada, han esdevingut un dels grups més rellevants dels Països Catalans en tot el què portem de segle: cançons, com Corbelles o Ventiladors, les dues abans de Tobogan, que, ahir, no únicament van cantar universitaris amb ganes de gresca sinó també famílies senceres, i històries, com la de La Mestra (en honor a Marifé Arroyo, professora de Barx que, als anys setanta, va voler tirar endavant un projecte d’escola popular i valenciana per al qual va ser represaliada), que, malgrat Zoo ja no la cantin mai més en directe, probablement continuaran ressonant durant molts anys en la memòria popular. “Sabem que avui, això, també està ple de professors i professores valencianes”, va dir Panxo abans de cantar-la.

El grup de seguida va deixar-se contagiar per la passió d’un públic que va ballar entre guspires de foc, va aixecar uns quants pilars castellers i va rebre efusivament cada cançó. “Estem molt contents, un poc emocionats i molt agraïts per tots aquests anys”, va dir també el cantant després d’haver començat el concert amb Tir al ninot, Impresentables i Camins, versió d’Obrint Pas per a la qual van comptar amb la participació del “molt honorable, el més gran de tots nosaltres” Pep Gimeno Botifarra. “Ha estat un camí preciós”, va afegir el valencià, que també va voler donar les gràcies a totes les “comissions de festes” que, en aquests anys, els hi han estat muntant concerts arreu de Catalunya. “I un orgull –va concloure– que ens hàgiu fet un lloc en aquest país, que també és el nostre”.

Rodrigo Laviña (At Versaris) va fer pujar uns quants graus la temperatura del Fòrum, ahir no especialment agradable, sumant-se a Zoo amb Imperfeccions; els sis membres del grup van fer una mica d’humor fent una coreografia mentre cantaven Panya (“Panya más panya que nunca / Panya al congrés, panya al banc / Panya a totes les escoles / Panya als cossos policials / Panya des de la prehistòria / Panya a l’època feudal / Panya als carrers i a les grades / Panya afilant el punyal”); cançons com Sereno, El cap per avall i Llepolies van ser celebrades com la més gran de les victòries; i, entre cites a Miguel Hernández (“La juventud siempre empuja, la juventud siempre vence”) i a Eskorbuto (“Somos los mismos que cuando empezamos”), Zoo, en un més que òptim estat de forma, van dir adeu a Catalunya. Tornin o no, milers de catalans no els oblidaran mai. I, durant molts anys, en boca d’algú altre, les seves cançons es continuaran cantant.