Mor Jaime de Armiñán, director de culte

L’escriptor i cineasta Jaime de Armiñán Oliver (Madrid, 1927), va morir ahir, dimarts, a l’edat de 97 anys, segons ha comunicat la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), d’on era conseller d’honor. “Immens cineasta i ferm defensor dels drets d’autor”.

Era fill d’una família d’artistes i de petit ja freqüentava els cinemes i teatres. A la dècada dels cinquanta va començar a treballar com a articulista en publicacions com Fotos i Dígame, i al mateix moment va publicar les obres teatrals Eva sin manzana (1953), Sinfonía acabada (1955) i Nuestro fantasma (1956). L’any 1957 va entrar en el món de la televisió i es va convertir en un dels principals responsables dels programes de ficció. A principis dels seixanta, el director cinematogràfic José María Forqué, el va agafar com a guionista. És a partir d’aquest moment que comença a interessar-se per fer cinema per ell mateix. L’any 1969 debuta com a director amb el film Carola de día, Carola de noche, i amb els anys va anar consolidant-se en el seu propi estil de culte fins que va estrenar Mi querida señorita (1971), on abordava l’amor heterodox i les vides marginals i que li va valer per arribar als premis Oscar com a candidata, i El nido (1981) que es va convertir en la seva segona nominació als Oscar. El seu últim film va ser el 2008, 14, Fabian Road, guanyadora del millor guió al Festival de Cinema de Màlaga.

Al llarg de la vida no va parar d’escriure com articulista en diferents mitjans, principalment als diaris ABC i El Mundo, i com a apassionat del món del circ, l’any 2014 va publicar Biografía del circo. Una obra mestra en el seu gènere segons diversos crítics.