Blau de Colònia

La Temporada Ibercamera 2024 va prosseguir aquest diumenge 14, a l’Auditori de Girona, amb un recital de format tan inusual com apel·latiu, ja que ajuntaven forces i talent un quartet de cordes i el cant líric. Com és marca de la casa, els intèrprets eren d’una excel·lència inatacable, el que garantia apriorísticament un gaudi determinant per part del públic, tot i què, aquesta vegada, el nombre d’ocupació era inferior a la mitjana habitual. Es tractaven de la soprano Anna Lucia Richter i del Schumann Quartett, que es diu així no en honor al compositor del segle XIX, sinó perquè és el cognom dels seus tres fundadors, que són germans. Tots els intèrprets, cantant inclosa, procedeixen de la ciutat alemanya de Colònia i venien conjuntats amb un vestuari puntuat per un color blau-anyil profund, potser en honor al mític riu Rin que la travessa. També sorprenien per la seva joventut, però la veritat és que no hi ha motius per suposar que la virtut té restriccions d’edat.

El concert començava només amb els quatre instrumentistes a l’escenari, executant precisament un opus de Robert Schumann, el Quartet n.1 en la menor, tonalitat que li dona un caire envolupant i melangiós. Entre els ecos de Beethoven i les transfusions tradicionals (els efectes del Presto final semblaven mimetitzar el so de samfoines evocant alguna festa popular), el pentagrama avança de la tebiesa cap a una creixent extraversió, mereixent un tractament prudent, però amb prou sentiment, per part dels Schumann.

Es va seguir el segment que va recaptar més atenció i emotivitat en tota la vetllada, amb quatre exquisits Lieder de Gustav Mahler, el primer dels quals invoca precisament la Petita llegenda del Rin, enllaçant així amb la urbs dels concertistes. Defugint un to planer, seriós o purament descriptiu, les cançons patenten ans un intent de suau experimentació i innovació, que sona ara més recreativa, ara més compungida. La soprano va irradiar graciositat, amb un timbre arbori i oxigenat, que desprèn clorofil·la, i una col·locació vocal que va omplir tota la Sala Montsalvatge sense cap mena de dificultat: tot un prodigi.

Després de l’interval, la concatenació entre Richter i el quatuor va continuar funcionant a plenitud amb els curtíssims Cinc Lieder d’Ofèlia, que Johannes Brahms va musicar sobre els textos que signa William Shakespeare a Hamlet, una de seves obres mestres més providencials. El compositor nascut a Hamburg va poder recrear amb tarannà dramàtic el sofriment i la tensió existencial que colpegen el personatge, de forma francament més suggeridora que en el seu Quartet n. 3 en si bemoll major, que tancava oficialment la vesprada, amb el seu to assumadament academicista, que el mateix Brahms classificava com a “lleuger i seré”.

Degut al seu escàs minutatge, el cicle de cançons de la segona part va saber a poc, així que molt encertat i saludat el retorn d’Anna Lucia per un extra-programa, que va ser Mondnacht de Schumann, delicada quinta essència del lied romàntic –i la seva ínclita fascinació per l’halo lunar. Encara que breument, la solista, que òbviament també domina el rang de mezzosoprano, va meravellar de nou amb la seva veu potent i decidida, però també harmoniosa i jubilant.

Pels enyorosos, no s’ha de patir: la col·laboració entre Richter i el Schumann Quartett disposa també d’un enregistrament en disc, titulat Intermezzo , fàcilment localitzable a les plataformes etèries. I el cicle Ibercamera continuarà ben aviat, amb el recital de violí solo d’Helena Satué, també a l’Auditori de Girona, el proper diumenge 21 d’abril, amb obres de Bach, Ysaÿe i Isang Yun.