Música
Figa Flawas
Grup de música
“Volem arribar a gent que no escolta mai res en català”
Els vallencs Xavier Cartanyà i Pep Velasco han començat a presentar ‘La calçotada’, el seu nou disc, arreu de Catalunya
“Jo, si he de defensar una tesi, t’asseguro que no diré ‘rato’ i diré ‘estona’, però això que fem és tot un altre entorn”
La majoria de grups et reconeixeran l’important paper que han jugat Pawn Gang en tot això
Figa Flawas, duo de Valls integrat per Xavier Cartanyà i Pep Velasco, s’ha convertit en un dels grups més populars de la caldejada escena de música urbana en català gràcies a temes com Mussegu , Diabla o Xalalà. El seu segon disc, La calçotada (Halley Records), es pot escoltar des de finals de gener i, després d’estrenar-lo en directe fa uns dies al Festival Strenes de Girona, el defensaran dissabte a la Sala Apolo de Barcelona (entrades exhaurides) i, ja a l’estiu, en un bon grapat de viles catalanes. La seva música, insisteixen, pot agradar “tant a preadolescents com a les seves àvies”.
Són de Valls, d’acord, però per què ‘La calçotada’?
(Pep) Perquè ens toquen molt de prop. És una cosa que ens fa únics, als de Valls... (Xavi) I és una idea que encaixa força en la manera com fem música. Les calçotades són festes humils i senzilles que, a banda dels calçots, no requereixen cap altra cosa que una bona companyia i la sort d’ensopegar un dia decent. La nostra música també és així: pot agradar a molta gent i no cal gran cosa per poder-la disfrutar.
Es van conèixer a l’institut...
(Xavi) Sí, quan fèiem quart d’ESO, ara fa uns deu anys. Va ser gràcies a la música, en bona part, ja que la que ens agradava –Mac DeMarco, Frank Ocean, Kendrick Lamar...– no era la que agradava als altres companys. No va ser fins als primers temps a la universitat, però, quan vam començar a quedar per tocar. Tots dos havíem vingut a Barna, jo a fer una mena d’estudis d’enginyeria de so i en Pep, filosofia, però els estius ens trobàvem a Valls. (Pep) En Xavi tenia tota mena de catxarros i jo havia cantat amb algun grup, i vam començar a quedar sense gaires pretensions...
Han dit alguna vegada que, tot i fer aleshores cançons també en castellà, la primera que els va convèncer plenament era en català.
(Xavi) Sí, 100 graus, l’any 2020. Va ser el primer cop que vam pensar que una cançó nostra era publicable. D’aquest tipus de música, aleshores, en català, no hi havia gran cosa. La Pawn Gang, 31Fam... Els Tyets, com nosaltres, tot just estaven començant. (Pep) Exacte. No hi havia gaires més referents que la Pawn Gang, però ens semblava més interessant fer-ho en català, només així sentíem que realment podíem aportar alguna cosa.
Ara que les músiques urbanes en català viuen un esclat, se’ls reconeix prou, a Pawn Gang, això d’haver obert camí?
(Pep) Potser no ho faran públicament, però la majoria de grups segurament et reconeixeran el paper important que han jugat Pawn Gang en tot això. Ells van demostrar a generacions més joves que, en tot això del hip-hop, hi podia haver espai per al català.
Fan ‘reggaeton’en català, vostès. És possible arribar amb la seva música a comunitats llatinoamericanes que no parlen, o parlen poc, el català?
(Xavi) En els concerts es fa difícil saber-ho, ja que des de dalt l’escenari no les acostumes a percebre gaire, aquestes coses. Amb Mussegu, però, que és una bachata, ens van començar a etiquetar, a les xarxes socials, algunes escoles de ball d’aquestes comunitats. Gent que segurament no escoltava música en català però que, en canvi, va començar a escoltar Mussegu. Això està bé! (Pep) També recordo un noi a l’Espluga de Francolí, porto-riqueny o colombià, dient-nos que Diabla era un tema de reggaeton clàssic molt rodó, que havíem trobat la fórmula. I li ho vam agrair, és clar.
És, doncs, un dels objectius del grup, el de normalitzar la llengua en terrenys en què no ho estava?
(Pep) Sí, aquesta ha estat sempre una de les nostres intencions. Volem arribar a gent que no escolta mai res en català però que, en canvi, gràcies a les músiques urbanes, hi comença a connectar.
Algun missatge per a tots aquells que els recorden, però, que el català de Figa Flawas, i el de tantes altres bandes, és incorrecte?
(Xavi) Bé, si en una nota a les xarxes socials posem un accent malament i ens ho diuen, el canviarem encantats, Però, és clar, si et diuen, com va fer algú l’altre dia, que rato no és correcte, i que es diu estona... cansa una mica… (Pep) Cal tenir en compte el context. Jo, si he de defensar una tesi en un tribunal, t’asseguro que no diré rato, però això és tot un altre entorn, estem fent un tipus de música en què es reflecteix el català que es parla al carrer. És una mica com Plats bruts, la sèrie, que estava plena de barbarismes perquè era una sitcom que reflectia escenes de quotidianitat. Hi ha un episodi molt bo en què un diu: “què, parlem de la bestreta?”. I li contesten: “Què dius, que la camisa em va estreta?” I respon: “No, l’adelantu!” I acaba dient: “Ah, coi, doncs diga-ho en català!”. Doncs això és una mica el mateix...
‘Es ven’té un ‘sample’ d’‘Al vent’ de Raimon. Els va ser fàcil, obtenir el permís per utilitzar-la?
(Xavi) No hi vam parlar directament, però ens ha arribat que va escoltar la cançó, li va agradar i va donar-nos el permís de forma bastant immediata. I que li va fer gràcia el nom del grup, també.
Amb Lluís Gavaldà d’Els Pets canten ‘Xalalà’. Juga a favor, que vostès siguin de Valls i ell, de Constantí?
(Xavi) Segur que sí. Li va encantar que féssim servir la paraula xalar. Crèiem que a la cançó li faltava alguna cosa i vam concloure que aquesta cosa era ell, ja que en una entrevista havia dit que li agradaria col·laborar amb algun grup jove com nosaltres. Al cap de pocs dies ja teníem un grup de Whatsapp i ens vam entendre en el primer intercanvi de frases.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.