Lloança al gran misteri

Trenta-tres mesos són els que han hagut de passar perquè l’Ensemble O Vos Omnes (EOVO) de Xavier Pastrana pogués tornar a oferir la seva meravellosa lectura dels Sis Motets BWV 225-230 de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Estem parlant, possiblement, de la formació vocal més destacada i amb més quirats del nostre país, i sorprèn que l’EOVO hagi tardat tant de temps per tornar a interpretar en públic aquest Everest de la polifonia del segle XVIII. Això pot ser interpretat com un senyal inequívoc que alguna cosa no acaba de rutllar entre els nostres programadors que semblen estar més encaparrats en les vendes de “productes musicals” que no en la seva coneixença i, és clar, en l’imperatiu cultural d’una programació. Siguem seriosos i no ens fem trampes al solitari: quants programadors musicals hi havia, dimarts, a l’església de Sant Felip Neri, en el concert inaugural de la sisena edició del Festival Llums d’Antiga per escoltar aquesta producció? Pensem malament i encertarem. Una llàstima perquè, a més d’exhaurir les entrades, el conjunt tarragoní va tornar a demostrar la seva excel·lència, malgrat que va necessitar el seu temps per anar trobant el seu so per a l’acústica filipense. Ens vam trobar al davant d’un Bach de gran saviesa constructiva, amb multitud de detalls i que va saber traslladar l’oient als territoris de l’inefable. Hi hem de sumar, a la vegada, la calidesa i la mediterraneïtat vocals exhibides per poder escriure que no tan sols vam gaudir d’una versió d’excel·lència d’aquestes formes musicals tan associades als enterraments de Leipzig sinó d’una lectura pròpia, marca EOVO.

Talment com si féssim un viatge espiritual en sis trams, corresponents als sis motets, vam ser submergits en la coneixença de com “l’Esperit ajuda la nostra feblesa” fins a ser requerits a “que tot allò que respira lloï el Senyor” Tot escoltant la fuga final del darrer motet, un no podia deixar de pensar com, en efecte, en aquella arquitectura sonora hi havia la lloança al Gran Misteri. Com l’anomenem, és secundari.