Una explosió nuclear sense seqüeles
El fenomen d’‘Oppenheimer’ i ‘Barbie’ va revolucionar la taquilla de l’estiu, però no ha tingut continuïtat
Els cinemes catalans sumen 13,8 milions d’espectadors al 2023, però són lluny encara dels 18,8 del 2019
La covid no ha provocat un daltabaix i això “fa pensar que ja hem arribat a un cos de sales estabilitzat”
Un daltabaix tràgic altera una situació de bonança, que ve seguida d’una recuperació eufòrica i novament de moments d’incertesa. L’evolució de l’exhibició cinematogràfica dels darrers cinc anys, a Catalunya i arreu del món, segueix unes pautes que semblen extretes d’un manual de guions de Hollywood, una pel·lícules d’acció plantejades com un carrusel d’emocions. Érem en xifres d’espectadors que vorejaven el rècord (18,8 milions el 2019), la covid les va fer caure en picat (4,9 milions el 2020) i, quatre anys després, estem encara a 13,8 milions.
En conjunt, el panorama de l’exhibició a Catalunya ha millorat, però queda camí per arribar a la situació de fa cinc anys. “El cinema continua un 25 o 30% per sota de les xifres prèvies a la pandèmia”, comenta Francesc Vilallonga, professor del grau de comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull i membre de l’equip de gestió del cinema Truffaut de Girona. “En aquest sentit, jo crec que el fenomen d’Oppenheimer i Barbie lamentablement no ha tingut continuïtat. Han aparegut una sèrie de factors, com la vaga de guionistes i actors, i realment el 2024 no pinta gaire bé. Jo crec que els cines comercials patiran una mica, perquè el contingut que hi havia d’haver s’ha derivat en part al 2025 i al 2026.”
Preguntar pel futur d’un sector amb tantes variables i condicionants és una mica agosarat, però li fem la pregunta a Francesc Vilallonga, que va dedicar la seva tesi doctoral a l’exhibició cinematogràfica. “Algun dia arribarem a les xifres del 2019?”, li demanem. “Això és molt difícil de dir –respon–. David Rodríguez, que és el CEO de ComScore Espanya i, per tant, és qui té més accés a les dades, creia que no es recuperaria el mercat previ a la pandèmia fins al 2025, però que sí que s’hi arribaria. Això era abans de la vaga de guionistes i actors. No sé si aquesta afirmació la mantindria, però bé, el 2024 ja és evident que no serà un bon any. Què passarà al 2025 i al 2026? A Catalunya se’m fa molt difícil pensar que recuperarem aquests set milions que ens falten per tornar arribar als divuit o dinou milions d’espectadors.”
Això no vol dir que el sector sigui fràgil. Al contrari, Francesc Vilallonga s’esperava que “amb la pandèmia tancarien més cines dels que han tancat, que hi hauria més afectació directa”. “Clar que hi ha hagut dos anys de respiració assistida i subvencions, però que no hagin tancat més sales em fa pensar que ja hem arribat a un cos de sales més o menys estabilitzat respecte a la demanda que hi ha. S’han equilibrat l’oferta i la demanda. Per tant, els cines que han quedat poden ser viables i rendibles. L’època dels tancaments una mica ja ha passat.”
És clar que, de tancaments, n’hi ha hagut, especialment a Barcelona: els Icària (15 sales) i els Comèdia (5) han abaixat la persiana. Els Texas, en canvi, han reobert amb dues sales. El balanç segueix sent negatiu: s’han perdut 18 sales. “No crec que hi hagi una regressió dels cines –comenta Francesc Vilallonga–, té a veure amb dinàmiques comercials, més que amb si els cinemes funcionen o no.”
El cinema independent ha viscut un any excepcional que ha ajudat a millorar una mica les xifres del 2023, com comentem àmpliament en el reportatge de la pàgina del costat. Però, en opinió de Francesc Vilallonga, per tornar a les xifres d’abans de la pandèmia Hollywood hauria de renovar continguts: “Després del fenomen de Barbie i Oppenheimer, no tinc clar si les majors de Hollywood han entès el missatge que la gent el que vol són continguts nous, originalitat, històries diferents, i no aquest estirar el xiclet al màxim de les franquícies i dels universos, que clarament estan mostrant uns símptomes de desbordament molt preocupants. Canviar aquest model no serà cosa ni d’un any ni de dos, si és que canvia.” Els mals resultats de les superproduccions de Marvel semblen evidenciar aquest esgotament de la fórmula.
Una estratègia que ja fa anys que s’intenta és la Festa del Cinema. Al 2023, va portar 53.741 espectadors a Catalunya i 2,2 milions a tot l’Estat. Francesc Vilallonga expressa dubtes sobre la seva efectivitat real, tot i que li sembla positiu que es mantingui: “Fa molts anys que es fa i jo continuo sent bastant escèptic, però tot el que sigui estimular que la gent vagi al cinema em sembla bé. Es feia massa complicat i que s’hagi simplificat és una bona notícia.”