Un cel obert al món de la lectura

Situada al bell mig de la ciutat, en un dels epicentres, la Biblioteca Pública de Lleida (BPL) és un dels pals de paller culturals i socials de la capital del Segrià. Les seves portes estan obertes a la ciutadania i a tot aquell qui ho vulgui, i això l’ha convertit en un punt de trobada que rep una mitjana de 800 persones diàries, amb pics de més d’un miler d’usuaris els dies forts.

Creada el 1842, o sigui, fa ja 182 anys, en l’època de la desamortització de Mendizábal, aquesta majestuosa biblioteca, que és de titularitat estatal i gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que presta serveis de biblioteca municipal, comarcal i provincial, no para de transformar-se per adaptar-se als nous temps. I no són pocs canvis, com explica la seva directora, Antonia Capdevila, mentre ens mostra orgullosament la nova secció reformada dedicada a la cultura, que ocupa una ala de l’edifici i és plena de cubicles i sales insonoritzades per estudiar o fer-hi consultes –hi ha uns 670 llocs per treballar– que donen a l’immens pati interior il·luminat de manera natural per un gran celobert.

De fet, l’actual biblioteca ara té aquesta funció pública, però fa molt temps aquest enorme edifici d’aparença fornida i pesant des de l’exterior, però tan acollidor i diàfan a l’interior, va ser la Casa de la Maternitat fins als anys noranta. Abans, la biblioteca va estar ubicada a l’edifici del Roser i a la Casa de Cultura. Ara, tot està pensat per promocionar la lectura, recopilar i difondre la creació local, vetllar per la conservació del patrimoni bibliogràfic –més de 300.000 documents i un gran fons patrimonial amb documents a partir del segle XV– i col·laborar amb els agents culturals i socials de la ciutat. “Som un lloc d’acollida. A les biblioteques ningú et pregunta què fas ni per què vens: tu hi entres i fas. I si necessites quelcom, aquí ens tens”, reivindica Capdevila, que entre moltes xifres que ens facilita ens quedem admirats per la gran quantitat d’activitats que fan, al voltant de 465 l’any, amb dinou clubs de lectura inclosos per a totes les edats i gustos.

Antonia Capdevila, que ens anuncia que li queda poc temps per jubilar-se, explica que va començar a treballar com a bibliotecària l’any 1982. Prèviament, va escollir fer els estudis de biblioteconomia perquè li agradava el món dels llibres. “Tot i que la feina real és molt diferent de com me l’havia imaginat”, reconeix. “Això sí, crec que la vaig encertar”, diu amb un somriure.

D’aquesta feina vocacional, el que més li agrada és l’atenció als usuaris; és per això que sempre vol intentar ser propera amb tothom. Així mateix, per compaginar la tasca més organitzativa i administrativa, no ha deixat de coordinar un club de lectura, que li permet prescriure llibres i alhora mantenir el contacte directe amb els lectors. Li preguntem què és el que més ha canviat des que es dedica a aquesta feina, i ens respon que “moltes coses”, però sobretot que actualment es registra una estada més llarga dels usuaris a la biblioteca. “Abans érem més com un supermercat.” D’aquí ve aquest afany de renovació de les infraestructures de les biblioteques com un espai on l’usuari se senti benvingut i que el convidi a quedar-s’hi tant temps com vulgui, ens aclareix.

“Amb què et quedaries de tots aquests anys?”, li preguntem. Ella ho té clar: “El fet de conèixer tres generacions d’una mateixa família que fan ús de la biblioteca: avis que vaig conèixer de joves; després, com a pares, i que ara venen amb els nets.” És el pas del temps, llei de vida. Ella ben segur que hi continuarà participant, encara que sigui com a usuària, quan ja s’hagi guanyat disfrutar de més temps lliure.