La Perla 29 ha convidat la directora Martina Cabanas Collell a dirigir Zoo de vidre. La companyia, que sovinteja la direcció d’Oriol Broggi, ja havia permès el debut d’altres noves direccions, com ara les de Pau Carrió (Hedda Gabler, 2008) i Ferran Utzet (La presa, 2011). La directora, que es mou en l’àmbit teatral del 2017, té ara una oportunitat tan valuosa com l’unicorn de Laura Wingfield. El zoo de vidre es pot veure fins al 19 de maig a la Biblioteca de Catalunya.

Carrió va construir el seu Hedda Gabler com si fos a la sala d’assaig, l’espai en què els actors afirmen que hi ha les descobertes i es produeixen les escenes més màgiques que després es perfeccionaran i fixaran a l’escenari. També aquest és el punt de partida de Cabanas (hi ajuda el paper de narrador que situa l’acció i que contextualitza la peça icònica de Tennessee Williams), tot i que la peça avança i es converteix en la representació dolorosa d’una família trencada. Laura Conejero és la mare (Amanda Wingfield) que ha hagut d’educar els seus dos fills sola perquè el marit els ha abandonat. Als anys trenta, en plena convulsió pel crac del 29 de Wall Street, la mare procura propiciar un estadi més segur als fills. Si Tom (Roger Torns) ja ha començat a treballar en una fàbrica de sabates i desitjaria escapar-se per tenir una vida molt més artística, Laura (Clara Moraleda) queda resclosa a casa, jugant amb el seus tresors de vidre que ha anat col·leccionant, amb una coixesa que l’estigmatitza.

Segons la directora, Williams, que volia fugir del realisme social americà i aprofundir en l’expressionisme emocional dels personatges, va concedir un llampec d’esperança amb l’aparició de l’amic d’en Tom, en Jim (David Anguera): podria ser el company ideal per a la filla, pensa la mare. Realment, és només un miratge que enfonsarà encara més la família Wingfield en una desesperació malaltissa. Com ja es recordava en el muntatge dirigit per Josep Maria Pou (Goya, 2014), Williams hi reconeixia trets autobiogràfics en el paper de Tom. El seu teatre va saltar al cinema amb gran èxit (Un tramvia anomenat desig, La gata damunt la teulada, La rosa tatuada...). I ell va voler refugiar-se en un teatre maleït.

La Perla 29 aquesta temporada ha tornat a convidar companyies, per ampliar l’abast artístic. És el cas de Travy ( de la família Pla Solinas), Papers de la guerra (dels germans Castells), Hamlet 0.1 (Sergi Belbel) i el col·lectiu Pedant a Missa i Repicant (amb músics de La Ludwig Band): Artemi, el cambrer abstemi. Ara, la invitació a Cabanas, que ha participat amb membres d’Els Joglars, és un salt més ambiciós perquè La Perla 29 recuperi les direccions femenines: la companyia, estrenada el 2002, la van liderar les direccions artístiques d’Oriol Broggi i Carlota Subirós (Amor Fe Esperança,2004) amb la gestió de Bet Orfila.