Banyoles, lectora i novel·lada

Un drac que apilona llibres, confeccionat amb mans exquisides per les Guerrilleres del Ganxet, adorna, des de fa alguns dies, la llibreria L’Altell a la cèntrica plaça dels Turers de Banyoles. Ahir a la tarda, l’interior era un tràfec constant. La llibretera Irene Tortós ens feia el podi dels més sol·licitats: El crim del monestir de Miquel Fañanàs, La passadora de Laia Perarnau, i A casa teníem un himne, de la Maria Climent. Irene Tortós reconeixia però que no hi havia un títol predominant, sinó peticions “molt espigolades” arran d’una producció editorial massiva. Sant Jordi és la seva festa major, una diada que entusiasma la llibretera de referència de Banyoles perquè pot fer el que més li agrada: de prescriptora. Amb els anys, Tortós ha creat una gran comunitat lectora amb els habituals dels clubs, els compradors esporàdics i els que ha vist créixer de menuts. L’escriptor gironí Miquel Fañanàs explicava a Ràdio Banyoles el procés de novel·lar, a partir de l’escassa documentació existent, un crim al monestir de Sant Esteve al segle XVII. Sempre he pensat que eren les aigües de l’estany, tèrboles i estancades, les inductores de llegendes, sediment novel·lesc, però era al monestir on hi havia un best-seller; El nom de la rosa banyolí. Un monestir que és un gran desconegut, amb uns jardins “abandonats” i “tancats”, segons denuncia l’associació de veïns del Barri Vell, que en reclama l’ús públic. Aprofitant Sant Jordi es repartien punts de llibre amb el lema Volem que el monestir sigui el nostre jardí. Oberts i condicionats s’hi podria fer un itinerari novel·lesc, a més de divulgar patrimoni, que és l’origen de la ciutat.