Crítica
Les tres vides d’una cantant llegendària
Una citació de Gabriel García Márquez es reprodueix al començament de Joan Baez: I am a noise . Ve a dir que tothom té tres vides: la pública, la privada i la secreta. Amb la col·laboració de Baez, que hi aporta documentació inèdita i la narració reflexiva sobre ella mateixa amb la perspectiva del pas del temps, el documental produït per Patti Smith i realitzat per Miri Navasky, Maeve O’Boyle i Karen O’Connor aborda les seves tres vides d’una manera que la secreta va ocupant espai: una angoixa bategant per sota l’aparença pública d’una cantant justament llegendària. Aquesta vida secreta s’expressa amb una remor que, jugant amb l’efecte d’una revelació retardada, finalment esclata: un possible abús patit a la infantesa que, com en el cas de la seva germana Mimi, s’esbossa com l’origen d’un trauma amb conseqüències perdurables. Tanmateix, el record de Joan Baez pel que fa al possible abús és vague i fa present els enigmes borrosos en la constitució de tota personalitat. I, al capdavall, la seva família de quàquers (aparentment lluminosa, com mostren les imatges d’uns films amateurs, i amb molta consciència social) ens recorda els secrets (i les mentides) de tantes altres famílies.
Tot i el soroll que hi fa la vida secreta, el documental dona prou compte de la irrupció fulgurant, just a finals de l’última dècada dels cinquanta i quan ella tenia només 17 anys, d’una cantant que va donar nova vida a la música folk amb una veu preciosa i l’energia amb què va vindicar els pàries i dissortats de la Terra. I no només dels seus inicis, sinó de la seva evolució, que arriba fins a la gira de comiat, l’any 2019: hi ha belles reflexions de Baez sobre el fet que la seva veu havia perdut el vigor, però va madurar fent-se, potser, més lliure. Les paraules de la cantant semblen sinceres i és així que s’hi va fent present la seva vida privada sovint barrejada amb la pública: la seva relació amb Bob Dylan (de qui es va enamorar pel seu talent, però a qui no va poder suportar per “tanta droga i tanta masculinitat”) i amb el periodista i activista nord-americà David Harris, pare del seu únic fill, el músic Gabriel Harris. Baez va fer costat a la lluita dels afroamericans per la igualtat dels drets civils i va participar en les protestes contra la guerra del Vietnam. Mai no ha perdut la consciència social, però alhora reconeix que va ser una addicta a l’activisme. Només un detall de la complexitat d’una vida abordada en un documental que ho reflecteix i per això és interessant.