Teresa Rovira i el centenari de la ‘Revista de Catalunya’

La Revista de Catalunya és la revista degana publicada en llengua catalana, perquè va ser fundada el 1924, fa cent anys justos. Ha explicat la història, la literatura, la política d’un segle, tot i les seves interrupcions i etapes. Compromesa amb el país, ha estat una eina de comunicació rellevant i ha sobreviscut als esdeveniments històrics que ha patit el nostre país (dictadures, exilis, crisis econòmiques...).

Amb motiu d’aquest aniversari rodó de la fundació de la Revista de Catalunya, de la mà d’Antoni Rovira i Virgili, la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona acull –dijous 2 de maig a les 18.30h– una xerrada per recordar Teresa Rovira, filla d’Antoni Rovira i Virgili, veritable motor de la represa de la publicació, amb Max Cahner, el 1986.

A l’acte hi participaran Francesc Xavier González Cuadra, president del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya, Meritxell Talavera, crítica literària, i Pilar García Sedas, cocomissària de l’Any Revista de Catalunya.

Teresa Rovira i Comas (1918–2014) va tenir dues grans passions: les biblioteques infantils i mantenir viva la memòria del seu pare. Durant més de quaranta anys va lluitar per recuperar els documents del seu pare, que havien estat requisats i duts a Salamanca. Des que va saber que hi eren, el 1969, va iniciar el tràmits per aconseguir-ne la devolució, tot i els continus entrebancs. En l’anomenat “retorn dels papers de Salamanca” només es va restituir allò que es pogués demostrar que es posseïa amb anterioritat. En el cas de Rovira i Virgili, a més dels llibres amb alguna dedicatòria, Teresa Rovira va poder reclamar tots aquells que conservaven la classificació decimal que hi havia posat a mà, tot fent pràctiques el 1938. En aquesta dedicació també va posar l’accent en la represa de la Revista de Catalunya.