Magda Puig Torres (artista resident del Teatre Lliure 23/24) amb Andreu Martínez insisteixen que la paraula que millor defineix el seu treball és Asombro. No li’n troben cap que compleixi amb tots els angles en català. És un meravellar-se, de misteri, bellesa, d’inesperat d’humor i sobretot, de sorpresa, comenta Puig. Arran de la mentoria internacional amb el creador d’imatges a escena impactants, Dimitris Papaioannou, que ha presentat al Grec títols com The great tamer, (2017) Transverse orientation (2021) Ink (2023) ha aparegut un nom que el substitueix, Thauma: en grec clàssic correspon al meravellar-se. Resulta que en grec contemporani vol dir miracle. Això sí que és una sorpresa imprevisible. El poema escènic Thauma es podrà veure del 10 al 26 de maig a l’Espai Lliure.

L’obra fuig de la narrativa convencional i s’ha bastit a partir de les imatges que es generen amb un cert aire de circ contemporani (amb la participació de Juan Carlos Panduro); de coreografia amb Marina Rodríguez; de manipulació d’objectes i també d’un espai sonor envoltant que presenta Erol Ileri. Per trobar-li una coherència a la correlació d’imatges, Jorge Gallardo ha signat una dramatúrgia invisible. Panduro (que dissabte a la tarda té un passi d’El patio al Circ d’ara mateix, al Mercat de les Flors) recorda com els van presentar: “Esteu aquí perquè ens sorpreneu” en la forma de treballar. L’equilibrista sobre mans ja va coincidir amb Puig al circ d’hivern d’aquest Nadal: Glatir.

La peça està pensada per a públic adult (“és l’obra que ens agradaria veure com a espectadors”, afirma la creadora) tot i que també farà funcions per a instituts, ja que la peça manté capes i lectures ben obertes: “la paraula es fa imatge”, comenten. La participació de Papaioannou, gràcies al projecte de l’Institut Ramon Llull és vital. Els hi enviaven fragments d’assaig en vídeo i posteriorment, ho comentaven en una trobada virtual. La primera reunió va fer replantejar la peça de a dalt a baix. Ara, encara tenen pendent la darrera trobada. Li passaran e treball formal acabat perquè ell valori possibles canvis “sempre es pot anar més enllà”, comenta Puig.

Andreu Martínez reivindica la necessitat de crear imaginaris a partir de preguntes. Si no es crea un relat,”algú el farà per a tu; i segurament serà en contra teu”. En aquest sentit, conèixer la forma de treballar del creador grec ha estat molt revelador.

A partir d’aquest muntatge, Magda Puig i Andreu Martínez es constitueixen en companyia: La Mula un animal que veneren els seus valors de tenacitat. Des de La Mula treballaran les peces de creació plegats. La primera parada serà una residència artística d’un mes i mig a Noruega on decidiran si fan un díptic de Thauma, amb el material que els ha quedat descartat, o bé si recomponen la peça original a partir de les impressions de Papaioannou.