TEATRE
El TNC furga en la comèdia dramàtica de família a ‘Amnèsia’
Mercè Arànega és la mare que obligarà a revisar l’ordre de cures entre els germans
La Trono coprodueix un text de Nelson Valente, que farà gira per Catalunya la tardor vinent
Allibera. Així defineix l’actriu Victòria Pagès (una de les actrius del repartiment d’Amnèsia) aquest muntatge escrit i dirigit per Nelson Valente. L’obra parla del trasbals familiar de tres germans (i les seves parelles) en cuidar una mare que va patint episodis de demència. Valente, un mestre en retratar famílies insòlites com la que li ha permès situar-se a Barcelona amb El loco y la camisa (fa quatre anys va assumir la primera producció catalana amb els gossos, a la Villarroel), ha volgut captar la realitat d’una família que viuen en un casalot d’un poble de la Catalunya interior. Amnèsia s’estrena aquest dijous i fa temporada fins al 2 de juny a la Sala Petita. La coproducció de la Sala Trono, posteriorment, prepara una gira de tardor, que arrencarà a Tarragona.
Míriam Iscla, que interpreta el personatge de la filla que viu amb la mare i que demana col·laboració de la germana gran (Victòria Pagès) que s’ha desentès tant com ha pogut de la família, com del germà petit (Joan Negrié) , que va marxar per triomfar a la vida i, en realitat, no fa més que sobreviure. El patetisme, doncs, ja arriba dels mateixos germans (i les seves respectives parelles que interpreten Biel Rossell i Màrcia Cisteró, respectivament).
La comèdia va tenyint-se a dramàtica en els 90 minuts del muntatge. Per a Pagès (que ha viscut el cas en la seva família real), l’humor és una vàlvula imprescindible per a superar moments durs. Per això, recomana el muntatge a les persones que estiguin passant aquest tràngol. Iscla insisteix: “No es tracta de riure de la malaltia, sinó amb la malaltia”. De fet, reconeix Arànega, el seu personatge és la veu que, tot i viure en una boira fantasiosa, és la que analitza millor les misèries dels seus fills. Rossell, un jove que és la parella de la germana gran, en tot cas té la mirada més externa, la que es pot identificar millor amb el públic que es mira la discussió des de la barrera.
Falta sala
Dels 20 anys complerts del projecte de La Trono, en fa 15 que busquen un espai definitiu. La temporada vinent no podran continuar utilitzant l’escenari del Metropol (on hi han estat actuant els últims anys) provisionalment. Torna a ser urgent la localització d’un espai per a ubicar-hi el teatre. De moment, a falta d’acabar de signar l’acord, han aconseguit disposar d’El magatzem (per retornar a l’estretor del seu primer local) per a garantir temporada teatral a Tarragona el curs vinent.
La Trono s’ha guanyat un públic fidel, indiscutible a la ciutat, gràcies a la programació estable que han cultivat al Metropol i, sobretot a l’èxit del FITT (Festival Internacional de Teatre de Tarragona). Negrié admet que la recerca del local torna a ser prioritària i confien disosar del suport de l’Administració per resoldre el cas definitiva.
