Cinema

llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

“El llibre és un reflex, un mirall de la trajectòria i la personalitat de Pere Portabella.” Són paraules d’Esteve Riambau, editor d’Impugnar les normes (Galàxia Gutenberg, en català i castellà), un volum de poc més de 600 pàgines que surt publicat avui amb textos d’aquest “gegant de la cultura”, que el director de la Filmoteca de Catalunya compara amb figures com Jorge Semprún, Costa-Gavras i José Luis Borau: “És difícil explicar a les properes generacions un personatge d’aquesta talla. És una espècie malauradament en via d’extinció, és difícil que la gent jove pugui entendre la seva capacitat intel·lectual, de supervivència, de combat... Tenen una dimensió que avui dia ja no es troba.” Impugnar les normes, amb textos escrits pel productor i cineasta entre el 1959 i el 2017, pot ajudar a entendre’l en el futur.

Pere Portabella, que té 97 anys, no va assistir ahir a la presentació, però “ha participat activament en el llibre, n’ha fet una supervisió absoluta”, diu Esteve Riambau, i subratlla el valor d’aquest llegat: “No volia fer memòries, no volia una biografia, volia fer això.” El mateix títol, Impugnar les normes, ja diu molt d’ell, del seu caràcter inconformista i lluitador: “El títol sortia en un dels textos –explica Riambau–. És seu, la selecció és meva i ell el va aprovar.” El projecte es va iniciar fa dos anys, i Esteve Riambau va mantenir moltes reunions amb Pere Portabella, que “potser donaran lloc a un segon llibre de converses”.

Joan Tarrida, director de l’editorial Galàxia Gutenberg, comentava ahir en la roda de premsa de presentació que “el llibre recull les principals activitats de Pere Portabella, com a cineasta, polític i home compromès amb l’art, la cultura i la ciutat on ha viscut”. La seva implicació en la política i la dimensió pública del personatge amplifiquen, segons Tarrida, l’abast de l’obra: “És un llibre que reflecteix la història del país, del que ha estat Catalunya i Espanya des dels anys seixanta. En aquest sentit, és un llibre personal i col·lectiu. No hi ha coses purament personals, són textos de la seva vessant pública, de creador, i de la realitat social que l’envolta, més que ell en la intimitat.”

Producció ingent

Una de les primeres coses amb què van topar els responsables del llibre, “sorprenentment per a tots”, és que “la seva producció de textos és extraordinària: articles, discursos, intervencions com a senador...” Es reparteixen en tres àmbits: cinema, art i política. “La feina ha estat posar-hi ordre d’una manera antitètica al pensament de Portabella. Li vaig dir que coneixia molt bé el seu cinema [sempre fuig de la narrativa convencional], però que alguna estructura havia de tenir tot això.”

Al final van optar per tres blocs cronològics: Llampecs a les tenebres (1959-1977), que inclou des del franquisme fins a la tornada de Tarradellas; Sa Senyoria (1977-1984), que recull les seves intervencions al Senat, i A l’altra banda del pont (1989-2017), quan retorna al cinema, “recupera l’interès per les noves tecnologies i políticament se centra en el canvi climàtic i, sobretot, en la cultura”. El llibre inclou cartes, obituaris, textos sobre artistes com Joan Brossa i Antoni Tàpies, escrits sobre el retorn de Tarradellas –en què va tenir un paper important–, reflexions sobre el seu cinema i les polítiques culturals... Comença amb el seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (14 de març del 2009) i acaba amb un text inèdit, “una apologia de la cultura i la democràcia, una defensa de l’art”, que Esteve Riambau va poder sentir l’agost del 2017, el dia que el terrorista responsable de l’atemptat de la Rambla va morir abatut pels Mossos, en un sopar en què hi havia el president Puigdemont. “Aquest corpus de textos només s’explica per les seves vivències, és com un jaciment, que va aportant informació i elements que ajuden a contextualitzar la seva trajectòria.”Abans de fer d’editor i escriure el pròleg d’Impugnar les normes, Esteve Riambau va entrar en contacte amb Pere Portabella en dos períodes: el 1989-1990, quan estudiava a l’Escola de Barcelona, i el 2012-2014, ja com a director de la Filmoteca, arran de l’interès de Pere Portabella a preservar i conservar el seu llegat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.