Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

“No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores.” La cançó d’Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896) va ser durant molt temps l’únic ressò mantingut per la memòria oral i local que quedava sobre aquesta dona, fins que en la dècada dels anys noranta Francesc Ferrer i Gironès la va rescatar de l’oblit per reivindicar-ne la petja històrica.

Com a gran titular, se la considera la primera sindicalista catalana, però aquesta dona republicana, internacionalista i sindicalista, també va reeixir en altres aspectes tan destacats com esdevenir una de les primeres dones a dirigir una escola a Catalunya, laica en el seu cas i encarada a atorgar una educació femenina a contracorrent de la ideologia majoritària de l’època.

Ferrer i Gironès va obrir via situant-la com a figura cabdal de la nostra història amb dos llibres. Després, prenent el testimoni, Kim Planella va dirigir el musical IsaVel –amb text de Toni Strubell–; se n’ha fet una versió concert amb Isabel Rocatti com a protagonista; Carme Sansa en va interpretar el monòleg titulat Isabel Cinc Hores, amb música d’Antoni Mas; i recentment ha aparegut com un dels personatges secundaris més destacats a les respectives novel·les Caimó, de Toni Strubell, i El Federal, de Sebastià Alzamora. Això, en l’any que se celebra la 25a edició de la Caminada Memorial Isabel Vila, promoguda en record de la marxa que va encapçalar Isabel Vila per donar suport als republicans federals aixecats en armes el 6 d’octubre del 1869 contra el govern espanyol, en el que es coneix com el Foc de la Bisbal. Ara, la nova aportació per continuar donant a conèixer millor i com es mereix la seva figura, l’editorial Llibres del Segle acaba de publicar un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés amb textos de Núria Bassa i Toni Strubell.

Com es pot apreciar, hi ha un nom, el de Toni Strubell i Trueta, que apareix tot sovint quan es parla d’Isabel Vila, i el primer que fem és preguntar-li d’on li ve aquesta dèria personal pel personatge. Aquest activista, filòleg i polític de llarga trajectòria remet a Francesc Ferrer, qui li va contagiar la passió i admiració pel personatge històric, que situa a l’alçada de Josep Pla i Dalí, altres referents de la història d’aquest país, com indica, vinculats al règim en alguna etapa de les seves vides.

Strubell encara recorda com Ferrer va ensopegar amb aquella dona fins aleshores anònima, tot garbellant entre els documents i publicacions de la biblioteca del Senat a Madrid. Entre altres, va saber d’ella perquè escrivia al setmanari de referència del moviment obrer La Federación, una publicació editada a Barcelona entre el 1869 i 1874 (durant el Sexenni Democràtic) i considerat un òrgan de la federació barcelonina l’Associació Internacional de Treballadors. Una publicació que el 29 agost del 1872 va recollir fragments del discurs social “avançat a l’època” que aquesta dona va oferir davant d’unes 3.500 persones a Sant Feliu de Guíxols, al final d’una vaga que va durar un any i mig. “Una dona? Impossible”, es veu que li van dir experts en història reputats de diverses universitats, aleshores, fins que Ferrer va picar pedra per situar Isabel Vilà (aquest li posava un accent “discutible”, segons ens explica Strubell, “perquè cap parent successor el té”) com a gran referent femení del segle XIX.

Amb la voluntat de refermar models com aquest a l’imaginari col·lectiu català, Strubell i Ferrer –aquest fins a l’últim alè de la seva vida (va morir l’any 2006)– van marcar-se algunes fites en aquest sentit. A més de l’esmentada travessia per les Gavarres en memòria de Vila, impulsada per Ferrer, Strubell va coproduir fa deu anys l’ambiciós projecte del musical IsaVel, el monòleg amb Carme Sansa, el concert basat en el musical estrenat al Musicant de Campllong l’any passat, i ara també ha coescrit, juntament amb Núria Bassa, Isabel Vila. La primera sindicalista (Llibres del Segle, 2024), aquest llibre amb il·lustracions de Pilarín Bayés adreçat a lectors de totes les edats.