El Museu d’Història de Catalunya ha presentat l’exposició Viladecans cartells, comissariada per Julià Guillamon, que recull una àmplia selecció de cartells del pintor Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948). La mostra monogràfica compta amb cartells, cobertes de llibres, portades de diaris i revistes des de finals de la dècada del 1960 fins a l’actualitat.

El llenguatge de Viladecans està carregat d’objectes, símbols, formes geomètriques i fórmules algebraiques. La mostra es presenta després d’haver adquirit una dimensió col·lectiva perquè al llarg dels anys ha tingut una presència constant als carrers de Catalunya. La iniciativa es podrà veure des de dijous vinent fins a l’1 de setembre.

L’exposició se centra en el paper que ha tingut en pintor en el món del cartellisme i en les col·laboracions editorials. El visitant pot valorar l’evolució del llenguatge artístic en diferents etapes: els inicis més pictòrics, la fascinació per l’objecte, l’apropament a l’art conceptual i la recerca de noves formes expressives en contacte amb la naturalesa.

La trajectòria de Viladecans ha estat vinculada als moviments socials i culturals de Catalunya. Ha fet més de cent cartells per a pel·lícules i obres de teatre, llibres i festivals de poesia, en favor de l’oficialitat del català i dels drets humans. Del cinema de Pere Portabella al Festival de Blues de Terrassa, del Congrés de Cultura Catalana a Ràdio 4 i de la Passió d’Olesa a la Feria d’Abril de Barcelona.

A la mostra també es pot veure com grans figures de la cultura catalana de les dècades 1960-1970 van celebrar l’aparició del jove Viladecans i la seva lectura de l’art com un fet col·lectiu. Entre aquests noms hi ha Joan Miró, Salvador Espriu, Alexandre Cirici Pellicer i Manuel Vázquez Montalbán. “La cultura neix de l’experiència individual i esdevé una experiència col·lectiva en l’espai del cartell”, ha declarat l’artista a l’ACN.

Després de tota una carrera amb un gran protagonisme dels cartells, Joan-Pere Viladecans ha reconegut que el gran dubte actual és saber si té futur la tradició de fer cartells tal com els coneixem actualment. “Creia que amb les noves tecnologies i la dictadura digital desapareixerien, però el cert és que no he parat de treballar”, ha opinat.