Carles Viarnès porta la fusió de música clàssica i moderna amb l’orgue de la Casa de Cultura

La Casa de Cultura ha convidat l’artista Carles Viarnés a crear un concert especialment pensat per l’orgue de la Casa de Cultura. Durant el mes d’abril l’artista ha fet una estada de tres dies a l’auditori Josep Viader, durant el mes de maig ha estat treballant en el concert i assajant diferents dies al mateix auditori i el resultat es podrà veure aquest divendres el 24 de maig (20 h).

El concert es planteja com una experiència d’improvisació i experimentació de música clàssica contemporània que sens dubte reflectirà l’experiència del pianista amb l’hiperorgue, que es va traduir l’any passat en el disc Hyper_O (Bankrobber, 2023), gravat amb un hiperorgue i produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril). El disc es va presentar al Sónar el 17 de juny i l’Auditori de Girona el 27 de maig.

El projecte Hyper_O ha permès a Carles Viarnès endinsar-se en el món dels orgues, tot i que hi ha entrat per la porta del darrera. Si fins ara només s’hi havia apropat a través de la tecnologia, treballant amb dos prototips d’hiperorgue desenvolupats pel taller Blancafort OM, a la Casa de Cultura de Girona s’asseurà per primer cop als comandaments d’un orgue tradicional i analògic. Després d’algunes preses de contacte prèvies, al concert d’aquest divendres Viarnès oferirà algunes especulacions sonores de caire experimental per enllaçar les possibilitats de l’orgue amb el seu univers creatiu habitual.

Hyperorgan és un projecte que es duu a terme des de diferents punts d’Europa i que a Catalunya ha estat desenvolupat pel mestre orguener Albert Blancafort —que també ha construït l’orgue de Montserrat—. En realitat, l’hiperorgue és un orgue de canons tradicional però controlat digitalment. Aquesta interacció de la tecnologia digital en un instrument analògic no en canvi a el so, però multiplica enormement les possibilitats interpretatives atès que permet controlar molts paràmetres com l’atac o la durada del so i, a més, es poden executar accions que un humà no podria aconseguir, com ara arpegis o clústers impossibles, de manera que ofereix possibilitats que un humà mai no podria aconseguir.

El compositor i pianista, nascut a Igualada l’any 1975, va estudiar a l’escolania de Montserrat, un context que sens dubte deixa empremta en la seva concepció de l’art i en les seves creacions musicals, i a la qual ha continuat vinculat atès que n’ha estat professor de piano durant vint anys. Va continuar la seva formació al Conservatori Superior de Música de Barcelona es va titular només com a pianista sinó també en Fagot i Composició. Fora del Conservatori, Viarnès també s’ha format com a intèrpret de jazz.

Com a intèrpret i compositor, malgrat procedir d’una formació eminentment clàssica, el bagatge estilístic de Vuiarnès és ampli: des de Bach a Pärt, passant per Gorecki, Camarón, Davis o Haden, encara que la seva obra se centra estèticament en el terreny de la música contemporània i el minimalisme, amb punts de l’estètica electrònica i experimental actuals.