Essencialitat musical

No és la primera vegada que el cronista necessita uns dies per situar les peces que conformen una audició musical. En aquest cas va ser el concert matinal celebrat dins del Festival Espurnes Barroques que va iniciar-se el passat 18 de maig i reprendrà les seves activitats el proper 1 de juny. L’audició matinal ens va portar fins al Santuari de La Cova de Manresa, on la Jove Capella Reial de Catalunya, sota la direcció de Lluís Vilamajó, ens va oferir l’imponent Missa Pro Defunctis (Roma, 1544) de Cristóbal de Morales (Ca 1500-1553). I ens la va oferir amb una versió personal i sàvia de Vilamajó ,que ha demostrat com ha integrat i s’ha fet seva aquesta sublim música que, precisament, Jordi Savall havia presentat a la dècada dels 90 amb un mític enregistrament que ha superat totes les fronteres musicals i, sense anar més lluny, algun que altre psiquiatre prescriu abans d’iniciar qualsevol tractament.

Amb un conjunt de cinc veus masculines i orgue, la música de Morales ens va traslladar als territoris de la inefabilitat i d’allò extralingüístic per fer-nos adonar i retrobar de la dimensió espiritual de cadascun de nosaltres. Presentat amb la marca ‘Espurnes Barroques’, amb moviments de dansa de Pau Altimira i un tast gastronòmic, va ser una bona ocasió per adonar-nos com la Música en majúscules i amb interpretacions estratosfèriques s’imposa a allò superflu i no essencial.

Si fa pocs mesos aplaudíem la presentació de l’Ensemble Cristóbal de Morales de Pere Lluís Biosca presentant dues misses del mateix compositor sevillà, ara ho hem de fer amb aquesta contribució de la formació jove de La Capella Reial de Catalunya per fer-nos preguntar què devem estar buscant, a Catalunya, amb aquest cim de la mística polifònica que esperem tornar a escoltar quan més aviat millor. Essencialitat musical.