premis
Ndongo, García-Tomás, Roset, Nilak i Martín, premis nacionals
L’Aliança del Poblenou ha acollit aquest migdia l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, amb presència del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. A més de la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella.
Els cinc guardonats d’aquest any han estat l’actriu Vicenta Ndongo; la compositora Raquel García-Tomás; l’il·lustrador Conrad Roset; també Nilak, Espai escènic itinerant, i, finalment, la cantant Mayte Martín.
El precursor dels Premis Nacionals de Cultura va ser el premi Joan Crexells de novel·la, organitzat per primer cop per l’Ateneu Barcelonès el 1928. El 1932 els van començar a organitzar la Generalitat republicana, amb el nom de Premis literaris i Premis musicals de la Generalitat. Josep Maria de Sagarra va ser el primer premi literari i Amadeu Cuscó i Josep Muset Ferrer els primers premi musical.
Com tantes altres coses, la Guerra Civil els va aturar en sec. Durant quaranta anys. No va ser fins al 1982 que, de mica en mica, es van anar recuperant i ampliant. A partir del 2020, el plenari del CoNCA va reformular els Premis Nacionals de Cultura reduint-los de nou a cinc categories amb l’objectiu de difondre l’obra dels guardonats amb més garanties i durant tot l’any.
Vicenta Ndongo (Barcelona, 1968) ha estat guardonada “per ser un dels grans noms de l’escena catalana i per la seva aportació constant al món de la interpretació des del cinema, el teatre i la televisió en els papers més diversos des del seu debut el 1991”. També s’ha destacat que “Com a primera actriu catalana que ha aportat la naturalitat de la diversitat de la nostra societat, ha obert la porta a moltes altres actrius.”
Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984), ha rebut el premi “per la seva excel·lència en la composició musical amb una veu pròpia, fruit d’una sòlida formació i l’aptitud per a la innovació contemporània que li permeten assolir l’equilibri entre l’experimentació amb el so i els recursos visuals sense perdre la capacitat d’emocionar un públic ampli”. “El 2023 ha estat l’any del reconeixement i la consagració de la compositora amb l’estrena de l’òpera Alexina B. al Gran Teatre del Liceu i de l’obra coral Les portes del món per a la Cantània a L’Auditori.”
L’il·lustrador Conrad Roset (Terrassa, 1984) ha merescut el premi, segons el CoNCA, “per la seva habilitat a portar el seu talent com a il·lustrador al món digital amb la creació de Gris, el videojoc català que més premis internacionals ha guanyat, que ha estat traduït a nombrosos idiomes i que està considerat una peça artística per l’equilibri entre estètica i interactivitat i dona visibilitat internacional a la indústria del videojoc del país”.
El quart guardonat és l’espai escènic itinerant Nilak, representat per Oriol Escursell i Irene Soler. Va fer la primera acció el 30 de juny del 2018. Ha estat premiat “per la seva tasca de portar una programació amb activitats desenvolupades per artistes de reconegut prestigi arreu del país amb la voluntat d’arribar sobretot a comarques on no hi ha equipaments escènics i d’establir relacions de qualitat amb la població més enllà d’una simple itinerància d’espectacles”.
Finalment, la cantant Mayte Martín (Barcelona, 1965), ha estat guardonada “per la seva contribució a la música cantada, especialment dins el flamenc i el bolero, amb una veu i una sensibilitat extremes”. “Al llarg de la seva carrera artística ha col·laborat amb tota mena d’artistes, de Tete Montoliu a la bailaora Belén Maya, passant per la diva cubana Omara Portuondo i la cantant de fados Dulce Pontes, entre d’altres. Martín és una de les cantaores més respectades del panorama de la música flamenca.”