Comunicació

Marcela Topor

Directora del “Catalonia Today”

“«Catalonia Today» va ser un projecte pioner a la premsa catalana”

Va participar en el procés de gestació i posada en funcionament de ‘Catalonia Today’ i n’és la directora

La capçalera celebra els 20 anys amb el mateix objectiu d’explicar la realitat de Catalunya en anglès

LES PORTADES

15 de juny del 2004
13 de gener del 2005
1 de desembre del 2008
1 de gener del 2014
Hi ha un gran interès a nivell internacional per continguts en anglès sobre Catalunya per entendre el procés independentista
Vam tenir la gran sort de caminar des del primer dia junts amb el diari El Punt, que va apostar fort per la tercera llengua
‘Catalonia Today’ va ser des del principi un projecte ambiciós, destinat a explicar Catalunya en anglès
Expliqui’ns com va començar tot plegat? Com es va gestar el ‘Catalonia Today’?
Estem parlant del juny de l’any 2004. Jo havia estudiat filologia anglesa i francesa i la meva parella, en Carles Puigdemont, era periodista, vinculat des de sempre amb El Punt. A mi sempre m’havia atret el periodisme, i feia molt de temps que tots dos parlàvem de tirar endavant un projecte que combinés les dues coses. La demanda d’anglès era cada dia més creixent, hi havia la necessitat de millorar les competències lingüístiques en la llengua que ens obre la porta al món. Així va sorgir la idea de crear una publicació en anglès, que no existia en aquell moment a Catalunya. Catalonia Today va ser des del principi un projecte ambiciós, destinat a explicar Catalunya en anglès, en l’època del boom de la globalització i la irrupció d’internet, i vam tenir la gran sort de caminar des del primer dia junts amb el diari El Punt, que va apostar fort per la tercera llengua i així oferir als lectors el nou concepte de “Catalan News in English”.
El primer número va sortir el 14 de juny del 2004, fa 20 anys...
Sí, Catalonia Today va sortir com a daily, era gratuït i va ser un projecte pioner en la premsa catalana. Vam ser els primers a incorporar l’anglès en l’espai comunicacional del país. Vam anar a viure a Barcelona per tirar-ho endavant i treballàvem vint-i-quatre hores al dia, una bogeria. Va ser realment una època molt i molt intensa. Compartíem redacció amb El Punt, VilaWeb i El 9 Esportiu. Tinc records molt bonics d’aquella època. Vam començar-ho amb molta il·lusió i bàsicament vivíem només per a això, 24 de 24.
Expliqui’m com es va establir el lligam amb El Punt...
Com he explicat, en aquell moment compartíem redacció i, és clar, fèiem vida junts. A poc a poc, el Catalonia Today va anar canviant de periodicitat. Primer va ser diari, després va passar a ser setmanari i posteriorment va esdevenir una publicació mensual. En tot aquest procés, el lligam amb El Punt es va anar consolidant i cada vegada vam fer més projectes junts, fins al moment que vam començar a incorporar notícies en anglès al diari. Es tractava d’un resum del diari escrit en anglès. Després, a la revista Presència també fèiem unes planes en anglès d’entrevistes i de seccions diverses. Per tant, es va començar a fer un intercanvi de contingut. Teníem producció pròpia però també molta cosa del diari. Perquè va ser part de l’acord inicial. De fet, sense El Punt el Catalonia Today no hauria existit.
Expliqui’m quins eren els objectius del ‘Catalonia Today’ des de bon començament.
Bé, l’objectiu principal era explicar Catalunya en anglès al món, sobretot coincidint amb el fet que Barcelona s’estava convertint cada cop més en una capital internacional. Estem parlant de l’any 2004. Ara estem molt acostumats a veure Girona com a capital del ciclisme i a sentir parlar anglès al carrer, però en aquell moment era menys habitual. I,a més a més, no hi havia cap mitjà de comunicació que expliqués Catalunya a la gent que venia a casa nostra. Per tant, hi havia la necessitat d’explicar Catalunya al món i també hi havia una necessitat creixent d’oferir contingut en anglès als catalans que necessitaven practicar i millorar el seu anglès i també als catalans d’origen estranger. Molta gent que va venir a viure a Catalunya s’han convertit en uns catalans més, com jo mateixa, que em considero catalana però no vaig néixer aquí. Des del principi, vam tenir la voluntat de diferenciar-nos de les publicacions estrictament adreçades a turistes. Som molt conscients que l’anglès és molt important i que té un paper rellevant com a canal de comunicació internacional. Igual que volem, que ens interessa que la gent que ve de fora parli el català i que s’adapti i s’integri, també els hem d’oferir continguts en el seu idioma perquè entenguin què està passant a Catalunya. I d’altra banda ens adrecem als catalans que necessiten practicar i millorar el seu anglès, perquè cada dia és més important, per tenir millors oportunitats de feina, per anar pel món, etcètera.
A part del tema de la llengua, expliqui’n una mica el contingut. Com ha anat evolucionant aquests 20 anys?
Fer una publicació requereix una maquinària molt complexa. Primer vam haver de buscar els periodistes, els redactors, perquè fer una publicació en anglès no és tan senzill com fer una publicació en català. Naturalment, és molt important poder comptar amb col·laboradors brillants per oferir als nostres lectors el millor contingut. En aquest sentit, el suport d’El Punt va ser crucial perquè vam poder comptar amb la seva estructura logística i la seva producció, que va ser part de l’acord inicial. I encara ho ha estat més després de la pandèmia.
Deu anys després, l’anglès va passar a la televisió.
Sí, el novembre del 2014 l’aventura va passar a la tele, a El Punt Avui Televisió. Vam crear un projecte pioner i únic a Catalunya, “L’hora d’anglès” (English Hour), amb set propostes amb continguts exclusivament en llengua anglesa adreçats a un públic molt ampli. Una hora diària d’entrevistes (Going Native, Small Talk i Catalan Connections, amb Neil Stokes, Nicole Millar i jo mateixa), debats d’actualitat (Our Finest Hour, amb Matthew Tree), tertúlies esportives (The Week in Football, amb Barney Griffiths), la sèrie documental The Class i fins story tellings amb Story Time, per facilitar la millora de l’anglès tant a adults com a nens d’una manera amena i divertida. Per citar el nostre editor in chief, el professor Miquel Berga, amb English Hour vam fer història lingüística.
I els lectors? Quin perfil tenen?
Darrerament, tenim més lectors catalans que no pas gent de fora. Però això ha anat canviant. Al principi, quan era gratuït, era habitual anar per Barcelona i veure molta gent al metro amb el diari, perquè es distribuïa gratuïtament per tot Barcelona i per Catalunya; sobretot gent de fora i joves. A partir del moment que la publicació passa a ser mensual, canvia també el perfil dels lectors, i avui dia està més distribuït arreu del país i té una majoria de lectors catalans.
En aquests 20 anys ha canviat molt la situació del país, amb el procés independentista i una major projecció internacional de Catalunya. Com han afectat tots aquests canvis en el ‘Catalonia Today’?
Suposo igual que com a altres mitjans de comunicació. Per nosaltres ha estat molt important poder oferir la possibilitat d’entendre el que està passant aquí en anglès, perquè l’interès cap a Catalunya ha crescut moltíssim en l’àmbit internacional. Totes les mirades estaven fixades en Catalunya i un mitjà com el nostre ha pogut fer molt bona feina. S’ha vist un major interès perquè teníem moltíssimes demandes d’entrevistes i d’informació, la qual cosa fa adonar-te que la gent t’està seguint. Els periodistes estrangers buscaven quins mitjans en anglès hi havia a Catalunya i s’interessaven pel que explicàvem i com ho explicàvem. Tota aquesta feina és molt important seguir fent-la malgrat totes les dificultats econòmiques i de tot tipus. Molts països del món, moltes capitals europees, tenen la seva pròpia publicació en anglès, i penso que és molt important resistir i seguir. Perquè la gent necessita buscar la notícia en la llengua franca internacional i nosaltres som els que li podem oferir això i som a més a més els únics que ho fem.
El futur dels mitjans de comunicació és complicat, sotmès a molts reptes, com ara la digitalització i la crisi dels mitjans tradicionals. Com el veu en el cas del ‘Catalonia Today’?
Com tots els mitjans de comunicació en aquests moments, Catalonia Today també es confronta amb reptes nous per poder continuar aquesta aposta del principi, que pensem que ha estat encertada des del primer moment. I seguir oferint aquesta informació de qualitat en anglès, tant per als catalans d’origen estranger com per als catalans natius. Però, evidentment, també ens hem d’adaptar als canvis tecnològics que s’estan produint. La Catalunya i el món del 2024 no són els mateixos que eren vint anys enrere, quan les xarxes socials gairebé no existien i el món virtual no tenia el pes que té avui dia. Ens hem d’adaptar als canvis tecnològics i als nous reptes. Els formats i els suports van canviant, però la necessitat segueix sent la mateixa: seguir oferint informació de qualitat en anglès. I ho seguirem fent.

De Romania a Catalunya

Marcela Topor (1976) és periodista i llicenciada en filologia anglesa i francesa per la universitat de Iasi, capital de Moldàvia, i cultural de Romania. Va compaginar els seus estudis amb el teatre i va arribar a Catalunya per primera vegada pel festival Fitag, amb la companyia de teatre Ludic. En aquell viatge a Girona va conèixer Carles Puigdemont, qui es va convertir en la seva parella. Des del 2004, ha fet del periodisme la seva professió. Actualment és la directora de la revista Catalonia Today i presenta el programa The Weekly Mag per a la Xarxa de Comunicació Local i col·labora amb diversos mitjans. Va conduir Catalan Connections, un programa televisiu d’entrevistes en anglès, per a El Punt Avui TV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.