Mil ‘Ningú no és perfecte’

L’any 2001, Steven Spielberg estrenava A.I. Intel·ligència Artificial, un film de ciència-ficció que tractava sobre un androide infantil programat per estimar, que va fer parlar molt en tractar d’una temàtica que plantejava molts dubtes existencials. Ves per on, vint-i-tres anys després, la I.A. és el pa de cada dia mediàtic. I precisament, nascut coincidint amb aquella estrena i ben actiu en el dia d’avui, hi ha un programa radiofònic que s’ha dedicat a abordar aquest tipus de cinema –i tants d’altres– entrant a fons en els temes, oferint veus diverses i especialitzades, amb una fórmula infal·lible: el bon rotllo.

Parlem de Ningú no és perfecte, un pòdcast de cinema i sèries amb la mirada en el fantàstic i els còmics, oferint ressenyes i monogràfics, que va començar en aquell quarto fosc de Ràdio Salt que els va obrir Jofre Ferrer. Com si fos ahir, acaba de complir el programa número 1.000. Una fita prou rellevant tenint en compte que des de les beceroles sempre s’ha fet per amor a l’art, tant quan van començar com a ràdio local com quan van esdevenir precursors del pòdcast quan encara ningú no sabia què era i ni existien plataformes. L’Ignasi Arbat i la Marta Sanz –que amb l’Aram Bonmatí són el pinyol del programa– recorden com es passaven hores penjats a servidors internacionals (un de Mèxic especialment) per poder penjar la gravació al web, que també es podia escoltar en emissores de la Xarxa Local en versions reduïdes (encara avui ho fan així). Des d’aquells inicis, han canviat molt les coses, formats i continguts –“Abans manava més l’actualitat i les notícies variades, ara fem més monogràfics”, expliquen–, però encara es mantenen molts dels col·laboradors de tota la vida.

De fet, alguns d’ells han participat en el programa 1.000, gravat en fals directe i excepcionalment en vídeo a Ràdio Capital de Palafrugell, “Ens agrada fer la ràdio a la ràdio. Rememorar-ho no té preu, malgrat que ens hem acostumat des de la pandèmia a fer-ho a casa”, ens confessen la Marta i l’Ignasi, que són parella, a més de productora, guionista i locutora, ella, i productor i director, ell. En Marc Massanas, que va començar amb ells, ja no hi és des de fa temps, però sí que tot sovint podem escoltar Jacint Casademont, un groupie del programa que els va demanar participar-hi i mi-te’l ara fitxat al Nervi del 3Cat fent recomanacions (contra)culturals com a ell tant li agrada fer. També en aquest programa especial hi intervenen sospitosos habituals com Bernat Johnny Depp Costa, David Callahan Ruiz i, oh sorpresa!, Arnau Tordera d’Obeses, que no s’ho ha volgut perdre. Lost, El Ala Oeste de la Casa Blanca, Spiderman, Scream, El Senyor dels Anells o Smallville són alguns dels temes de què tracten.

El Ningú també té com a segell entrevistes a personatges mediàtics, algunes de les quals han donat peu a grans anècdotes: com quan Hèctor Claramunt en acabat els va convidar a participar en el rodatge d’un capítol d’El Crack rodat al Bistrot de Girona en què a més de figurants la Marta va tenir una línia de diàleg; o J.J. Abrams va fer una falca en català quan va venir a Madrid a parlar del seu Star Trek –moment àlgid per a un trekkie com l’Ignasi–, o quan en Jordi Pujol sense estar convidat es va asseure en plena emissió per dir-hi la seva en el Festival del Còmic de l’Estartit i la gent s’aturava per saber qui coi eren aquella colla d’adorables frikis que, ves per on, ens han regalat mil programes de divulgació cultural que bé han merescut un premi Ràdio Associació de Catalunya i un d’honorífic del Festival Acocollona’t. Poc, per la feina que fan.