Gerard Castellví i l’emoció d’explorar

En el camí que va de l’exposició Altar de carn, que va muntar fa quatre anys a la seva població natal, Montblanc, a la que ara, –fins al 14 de juliol–, presenta al Tinglado 1 del moll de Costa de Tarragona, Un diàleg amb mi, l’artista Gerard Castellví (1986) ha fet passos agegantats cap a un nou estil pictòric que l’allunya del realisme d’aquella primera col·lecció. “Són completament diferents”, reconeix aquest artista que després de graduar-se en Belles arts per la Universitat de Barcelona va continuar perfeccionant la seva tècnica i va ser admès en la Florence Academy of Art. Abans d’exposar a casa ho ha fet a Londres, Salzburg, Madrid i Barcelona, entre d’altres.

Sí que hi ha dos elements que són ben presents en tota l’obra de Castellví: la carn, com a massa càrnia i com a cos humà sense cap teixit que l’amagui, i el paisatge: “la carn, la figura nua, i el paisatge també ens els trobàvem a l’exposició de Montblanc. Ara, aquests dos elements s’han ajuntat a nivell formal, tot i que no té res a veure a nivell conceptual”, explica l’artista, que en aquest nou treball s’escapa de l’enfocament cent per cent realista: “Ara em deixo anar molt més i ja no m’obsessiono tant amb el detall. Busco aquell trencament formal que permet alliberar-te”. La tècnica i la tradició, però, queden en el pòsit: “és la meva formació i no la negaré. Crec que és una característica que l’he de portar amb orgull però, òbviament, també cal reinventar-nos. No és qüestió de quedar-me en la tècnica per la tècnica. Per mi aquest no és un fi. Sempre m’ha agradat l’emoció d’explorar”, reconeix.

Javier Ruiz, comissari de l’exposició Un diàleg amb mi, l’ha plantejat com “un viatge de l’artista; un viatge en solitari en que no només observa cap a fora, sinó també el seu interior”. “És un diàleg amb mi mateix”, apunta Castellví. Les figures de la seva obra transmeten “frustracions, alegries, sentiments més viscerals, d’altres contemplatives...”. Nues, algunes amb el cos cargolat, en posició fetal: “represento aquestes figures des d’un punt de vista vulnerable. Estem acostumats a veure’ns amb roba, però el cos nuu és el més pur. I la fragilitat de la carn, situada enfront de l’eternitat del paisatge, el que fa és posar-nos en una posició insignificant i efímera”, sosté.

Els paisatges que pinta són reals: “venen de la realitat i, de fet, hi ha petits apunts que són pintats del natural, però a poc a poc es van trencant i me’ls vaig portant a un nivell més personal”.

Jove i amb projecció internacional, ni l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallisó, ni l’exalcalde, Josep Andreu, no es van voler perdre, dijous, la inauguració de l’exposició al Tinglado 1 de Tarragona. Estarà oberta fins al 14 de juliol.