El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts s'aprova sense consens

Cinc anys després de la creació de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, que agrupa els creadors del país i que durant aquest lustre ha empès el món polític cap a un canvi de la gestió cultural en la línia més independent de l'Arts Council anglès, el Parlament de Catalunya va aprovar ahir la llei de creació del nou ens, que dóna entrada als professionals de la cultura en l'assignació de recursos públics amb l'objectiu d'evitar la politització.

Finalment la llei no s'ha pogut aprovar per consens, tot i que el vot negatiu dels dos grans grups de l'oposició, CiU i PP, ha sigut més tàctic que de fons. De fet, convergents i populars van remarcar durant les seves intervencions, per boca dels diputats Carme Vidal i Rafael López, respectivament, que lamentaven no poder donar el seu sí a la creació d'un Consell que creuen necessari. La principal discrepància que ha impedit l'acord és la composició del Consell i la forma d'elecció dels 11 membres, un debat viciat per la mala experiència en l'aplicació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vidal i López també van criticar la creació d'una presidència i dues vicepresidències per les necessitats de repartició de poder del tripartit, la manca de competències i l'excés de control governamental.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va rebre només el suport dels grups de la majoria de govern (PSC, ERC i ICV-EUiA), 68 vots, enfront dels 64 vots negatius, de CiU, PP i Ciutadans. L'ajustat resultat final certament no va reflectir ni l'absència d'esmenes a la totalitat ni el llarg procés -elogiat per uns i altres- de pacte i consens en ponència, amb l'acceptació o transacció d'una setantena d'esmenes parcials del centenar de presentades.

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va lamentar l'absència d'unanimitat, alhora, però, que es mostrava convençut que els grups que no han donat suport al text "no faran oposició destructiva a l'hora d'aplicar la llei". Segons Tresserras, simplement "l'oposició no ha volgut fer un regal a la majoria de govern". El conseller creu que, malgrat les crítiques, el nou Consell ha de servir per avançar en la "preservació de l'espai cultural com a lloc d'interès general i no com a camp de pugna política".

Les previsions del conseller són que "d'aquí a un mes o cinc setmanes hi hagi la proposta de membres" i que el Consell pugui començar a treballar al setembre. La idea és que l'òrgan "sigui operatiu en la totalitat de les seves funcions el 2009".

La conselleria ja està buscant una seu a Barcelona, de 800 a 1.000 metres quadrats, per ubicar-hi aquesta nova institució amb entitat jurídica pròpia. Tresserras calcula que hi treballaran, comptant els 11 membres del consell, unes 40 persones i assegura que ja s'han fet les reserves pressupostàries.

Satisfacció dels creadors
Segons Florenci Guntín, portaveu de la Plataforma, "ha valgut la pena esperar, tot i que és una llàstima la manca final de consens". Amb tot, Guntín destaca que "l'oposició, tot i votar en contra de la llei, s'ha mostrat d'acord amb el model del Consell i fins i tot han promès fer-lo més ambiciós en el futur: estarem amatents a recordar-los la promesa". En la mateixa línia es va manifestar Daniel Martínez (Focus), present a la sessió: "CiU ha dit que vol el Consell", va remarcar. Per Martínez, "la llei és un pas importantíssim, tot i que podria ser millor". Una quarantena de membres de la Plataforma -Ferran Rañé, Carme Sansa, Hermann Bonnín, Cesc Gelabert, Òscar Guayabero, Pilar Parcerisas i molts d'altres- van ser presents a l'hemicicle i van saludar l'aprovació de la llei amb un llarg aplaudiment.

Ni Josep M. Bricall, primer comissionat governamental per a la creació del Consell, ni Ferran Mascarell, l'anterior conseller de Cultura, que va agafar el relleu a Caterina Mieras per tirar endavant el projecte, eren ahir al Parlament.