El Liceu infla de romanticisme ‘top’ el tràgic destí d’‘Adriana Lecouvreur’

Accidentat retorn de la coproducció internacional d’Adriana Lecouvreur. L’òpera més emblemàtica de Francisco Cilèa juga al teatre dins del teatre, en inspirar-se en el mite d’una actriu que s’enamora d’un militar i que acabarà morint enverinada per la seva rival. El títol, sota la direcció de DavidMcVicar, aposta “pel romanticisme més top” en la posada en escena, qualifica el director repositor Justin Way. Les baixes de Jonas Kaufmann (Maurizio), Eleonora Buratto (Adriana) i Anita Rachvelishvili (princesa de Bouillon) per causes diverses, han propiciat que Roberto Alagna, Aleksandra Kurzak i Clémentine Margaine respectivament assumeixin els rols per salvar una producció estimada, però que, fins ara, ha patit l’ombra romàntica del mal presagi. La peça, que no es programava des del 2012 (Alagna ja feia el paper de Maurizio) es representarà en set ocasions del 16 al 29 de juny al Liceu. És una celebrada coproducció del Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House (Londres), Opéra de Paris, Wiener Staatsoper i San Francisco Opera.

Per al mestre Patrick Summers, el compositor belcantista Francesco Cilèa, contemporani de Puccini, li devia faltar ambició per fer-se valorar més enllà d’aquesta òpera. Tot i que va morir el 1950 només se li reconeix popularment aquesta composició estrenada el 1902 a Milà (al 1903, ja es va fer una producció al Liceu). Summers considera que, fins a la I Guerra Mundial va haver una “gran efervescència” d’òperes, tot i que finalment, hagi acabat predominant Giacomo Puccini (Madama Butterfly, La Bohème, Tosca). El director musical titlla aquest llibret com un precedent de Hollywood, amb un desplegament “que va més enllà del fil argumental”.

La soprano Aleksandra Kurzak s’ha compromès a cantar els 4 primers passis, movent les funcions que ja tenia pactades al Real de Madama Butterfly. Debuta en el rol d’Adriana. Assumeix el risc d’encadenar dos persontatges emblemàtics amb pocs dies, amb la confiança de celebrar els seus 25 anys de carrera lírica i havent demostrat que va sortir-se’n bé del repte Turandot/ Madama, plantejat fa uns anys. Víctor García de Gomar ha optat per ampliar les funcions a una jove veu, Valeria Sepe, d’una a tres funcions, el que pot significar tota una empenta a la seva carrera.

Els tenors Freddie De Tommaso i Roberto Alagna són Maurizio. Per a De Tommaso que se sent molt agraït al Liceu, d’on va iniciar la seva carrera professional gràcies al Premi Tenor Viñas i perquè percep que és molt ben rebut pel públic, el seu personatge és molt atractiu perquè mostra un caràcter que va “del deure del soldat a la dolçor d’un amant”.