Adéu a la poeta del carrer Santa Clara

Agustina Rexach hauria estat recordada com una de les dones més extrovertides i cordials de la Girona d'abans i després de la guerra, si no fos que inesperadament va ampliar la seva innata vocació comunicativa publicant el 1986, quan ja tenia 75 anys i en feia més de 30 que havia enviudat, el seu primer llibre, Els camins, premiat als Jocs Florals de Perpinyà. De l'escriptura va prendre la força de la vellesa, i va dedicar-s'hi amb una tenacitat que van reconèixer-li des de Narcís Comadira o Montserrat Vayreda fins a Albert Rossich, Dolors Oller, Pere Madrenys, Enric Mirambell o Joaquim Nadal: tots ells tard o d'hora van ser convidats per la persuasiva Agustina Rexach perquè li comentessin o prologuessin els llibres, la presentació dels quals aconseguia omplir fins a l'última butaca de l'Auditori Narcís de Carreras, just a tocar de casa seva.

Nascuda el 1910 en el si d'una família benestant, es va formar en escoles religioses abans d'ingressar a la Normal per estudiar-hi magisteri. De fet, exerciria de mestra durant la República, però en la postguerra va dedicar-se a la fabricació artesana de barrets per a senyores. Si els anys d'infància van ser els del descobriment del paisatge de la Garrotxa, a Castellfollit de la Roca i Olot, els de la maduresa són els de l'enlluernament del mar, a l'Escala, Calella de Palafrugell i, finalment, Platja d'Aro. El 1932 es va casar amb Francesc Prohias, amb qui tindria un fill, que no l'ha sobreviscut. Vídua des de 1946, i a pesar del seu profund arrelament afectiu i literari a Girona, va dedicar llargues temporades a viatjar, a París i Berlín, però també a Itàlia, Dinamarca, Grècia i fins i tot al Líban i Síria. Cunyada del locutor radiofònic Joan Viñas Bona, els darrers anys solia estiuejar a Calonge. La cerimònia funeral tindrà lloc avui, a les 4 de la tarda, al tanatori de Girona, a la Creueta.