Rammstein: tralla, foc i aigua a l’Estadi

I entre la Patum de Berga i Sant Joan, els alemanys Rammstein, que, ahir, davant 52.000 persones (entrades exhaurides a l’Estadi Olímpic) i amb pluja durant més de mig concert, van tornar a regnar en terres catalanes, cinc anys després de la seva última visita al RCDE Stadium de Cornellà de Llobregat i vint-i-set del seu debut en el diminut Garatge Club del Poblenou, quan gestes com la d’ahir quedaven encara molt llunyanes. Dues hores i quart de tralla, flamarades i himnes imponents de la Neue Deutsche Härte (‘Nova duresa alemanya’) en un piromusical de connotacions apocalíptiques i tribals en què Rammstein –amb els mateixos músics de quan van començar ara fa trenta anys, tot un mèrit– van tornar a presentar un espectacle abassegador de mida XXL.

Que, a la pista de l’Estadi, amb un bon munt d’espectadors germànics, enlloc d’una massa uniforme de samarretes negres, s’hi veiés un oceà de paraigües i impermeables de coloraines no va deslluir un xou dissenyat al mil·límetre que va començar amb música de Händel i els integrants del grup baixant d’un ascensor metàl·lic i va finalitzar amb el cantant Till Lindemann (a qui, l’any passat, diferents dones van acusar d’assetjament sexual, cas que la fiscalia alemanya, per falta de proves, va acabar arxivant) encenent un arc de coets i fent mèrits per ser nomenat cap de colla dels Diables de Berlín. Entremig, de tot, menys subtileses: foc (molt de foc); canonades de fum negre; sons foscos i guturals; volum a tot drap; bon treball de vestuari (especialment meritori el de Christian Lorenz als teclats, que va comparèixer com un Déu egipci intergalàctic); lleus però significatives ressonàncies a la cultura techno berlinesa, la grandiloqüència de Wagner o la cibernètica posada en escena de Kraftwerk (a qui Rammstein van invocar a Deutschland); i un fons d’armari (vuit discos d’estudi) que el gruix del públic d’ahir, xop de cap a peus, coneixia de memòria tot i les dificultats inherents de la llengua de Goethe.

Mullant-se també, en un escenari descobert, com les gallines, Rammstein va mantenir tota l’estona l’accelerador premut, amb clàssics del seu repertori com Keine Lust , Asche zu asche o Mein Herz Brennt; recursos alicecooperians com passejar un cotxet de nadó en flames i un final de festa, amb Mein teil, Du hast i Sonne, que va servir per demostrar que cap inclemència meteorològica aigualirà mai el seu infern.