Altres

PATRIMONI

Cultura repensa el futur dels museus amb una extensa programació

’Museu habitat’ proposa fins al 2026 exposicions, activitats i una col·lecció de publicacions

Destaca una mostra simultània al 2025 als Tinglados del Port de Barcelona i tres espais més

Una sèrie d’exposicions, intervencions i activitats artístiques que tindran lloc entre els anys 2024 i 2026 reflexionaran sobre el futur dels museus i la seva transformació, sota el títol de Museu habitat. Ho han fet públic avui la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l’expert que està organitzant aquestes accions, el director del programa temporal d’assessorament museístic, Manuel Borja-Villel. L’objectiu d’aquest nou projecte, no és tant qüestionar el museu enciclopèdic, burgès, sinó “imaginar un altre tipus d’institució, una altra forma de memòria, una altra forma de relació amb el públic, en una època de canvi polític”, ha explicat Borja-Villel, en declaracions recollides per Efe. Tot això es fa en un moment, ha prosseguit, en què hi ha diferents veus “antipatriarcals, antiesclavització o antiextractivisme que abans estaven silenciades i ara exigeixen tenir veu i el seu lloc”. La nova situació, ha argumentat, exigeix un “canvi de paradigma”, una nova forma d’entendre la cultura, de “com ens relacionem amb el passat i com pensem el futur”.

“L’encàrrec que se’m fa –ha insistit Borja-Villel– és com repensar aquestes estructures museístiques, la memòria, la governança, els públics”. El projecte implicarà especialistes locals i internacionals, persones provinents de diferents camps de la cultura (museòlegs, gestors, artistes, comissaris, pensadors...), col·lectius socials i altres xarxes d’agents públics.

La consellera Garriga ha destacat que “el pla de Museus de Catalunya ja ens indica, des del 2017, que en el segle XXI aquests equipaments han de ser socials, i fa temps que els nostres museus de tot el país així ho conceben i treballen en aquesta línia”. També a subratllat que la programació en qüestió compta amb l’aportació “d’una gran diversitat de persones i col·lectius provinents de diferents camps, i de l’expertesa de tantíssims professionals imprescindibles de casa nostra”.

Des d’aquest mes de juny, a través de tallers, conferències, arts en viu, cicles de cinema i altres formats, aquestes investigacions s’activaran públicament en emplaçaments significatius de Catalunya. Algunes d’aquestes propostes tindran lloc en espais com els Tinglados del Port Vell, el Museu Marítim de Barcelona, el Palau Moja, el pavelló Victòria Eugènia i altres centres i localitzacions per tot el territori. El programa també s’acompanyarà d’intervencions artístiques de llarga durada, desplegades tant a la ciutat de Barcelona com a centres del país, no necessàriament artístics.

La voluntat del programa no és la d’oferir tesis concloents, sinó que es concep com un intent d’acompanyar el debat sobre el paper del museu en la societat actual, els seus reptes i les seves aspiracions. Museu habitat tindrà com a resultat final un corpus ple d’aportacions diverses fruit de la participació dels professionals del sector, de diversos col·lectius socials i agents públics. Aquestes conclusions finals seran públiques i estaran a l’abast de tota la ciutadania.

El programa constarà d’una gran exposició que tindrà lloc al febrer del 2025 simultàniament als nous Tinglados del Port Vell, al Museu Marítim de Barcelona i al Palau Moja. Amb la voluntat de reflexionar sobre els temes centrals del museu social en l’àmbit català, es treballarà sobre casos concrets. Cadascun d’aquests espais abordarà un dels temes d’anàlisi centrals per a la concepció d’un nou model de museu, com ara les fronteres, la redistribució, la memòria i l’arxiu, i la industrialització i la colonialitat.

Als Tinglados, un nou espai de Barcelona dedicat a usos culturals, es reflexionarà sobre la representació visual a través de la interrelació de les nocions de paisatge, desplaçament i identitat. Aquesta mostra posa en diàleg obres històriques com les d’Isidre Nonell, Colita o Anna Turbau amb la producció d’artistes contemporanis com Allan Sekula, Malgorzata Mirga-Tas, Efrén Álvarez o el col·lectiu Ayllú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.