Pere Gimferrer guanya el Premi Octavio Paz de Poesia i Assaig

L'escriptor català Pere Gimferrer ha destacat, en rebre el Premi Octavio Paz de Poesia i Assaig, "l'immens deute" que tant ell com "diverses generacions d'escriptors" tenen amb el Premi Nobel de Literatura mexicà, que "com molt pocs autors encarnava la poesia en el món coetani".

El lliurament del premi, un dels més importants en llengua espanyola, ha tingut lloc a la Residencia de Estudiantes, en un acte en què el ministre de Cultura, César Antonio Molina, ha afirmat que per a les persones de la seva generació Octavio Paz "representa el magisteri més alt al camp de la poesia i l'assaig en llengua espanyola".

"La nostra visió de les tradicions literàries modernes està marcada per llibres com El arco y la lira i Los hijos del limo", ha subratllat Molina en presència de Marie José Paz, la vídua d'Octavio Paz i presidenta de la fundació que porta el nom de l'escriptor; del crític Josep María Castellet, de José Jiménez, membre del jurat que ha concedit el premi i actual director general de Belles Arts, i de nombroses personalitats.
Com ha destacat el ministre, l'acte ha tingut "un simbolisme especial" perquè, "per primer cop" s'ha lliurat el premi a l'estat espanyol (habitualment es fa a Mèxic) i perquè, "també per primer cop, es lliura a un escriptor que escriu en castellà i en català".

"Pere Gimferrer és un dels més destacats amics d'Octavio Paz a l'estat espanyol i un dels nostres millors poetes i assagistes. La seva obra poètica va suposar, en els anys seixanta, una renovació de l'imaginari poètic espanyol", ha dit el ministre.

En un discurs titulat Homenatge, el premiat ha recordat que la seva llarga amistat amb Octavio Paz ja va quedar documentada en el volum d'epistolari Memòries i paraules, que reuneix les cartes que li va enviar l'escriptor mexicà entre 1966 i 1997, i en el seu assaig Lecturas de Octavio Paz.

Però Gimferrer (Barcelona, 1945) ha volgut referir-se als anys en què encara no havia conegut Paz i als transcorreguts des de la seva mort el 1998, període, aquest últim, en què "l'absència física d'Octavio no entela la constant irradiació de quant va escriure", i en què els seus textos "tornen a ser el meu interlocutor". Quan el poeta català va descobrir Paz cap al 1962, l'escriptor mexicà "era, en la pràctica, l'únic poeta hispànic que en aquells moments estava vinculat estètica i personalment al moviment surrealista" i "ningú com ell feia seves les premisses estilístiques i morals" d'allò que no era només una tendència literària o artística, sinó "una actitud davant del món". En Octavio Paz veia Gimferrer "la veritable continuïtat de la Generació del 27" i veia també, "a la fi, un poeta hispànic diferent de Lorca", sense que aquestes paraules afectin "en res" "l'admiració sense límits" que l'autor de Quema el mar sent pel poeta granadí.

L'àmplia obra d'Octavio Paz és, segons l'opinió de Gimferrer, "un esperonador i fecundador bombardeig de propostes germinatives", que va deixar una profunda empremta en la poesia i en l'assaig de l'escriptor català, com "en gran part" dels escriptors hispànics contemporanis. "És immens el meu deute i el de diverses generacions d'escriptors envers Octavio", ha subratllat el guardonat, que "els últims cinc anys" ha sentit sempre Paz com "el destinatari" dels llibres que ha escrit.

Gimferrer ha destacat també la importància que el lliurament del premi hagi tingut lloc a la Residencia de Estudiantes, una institució amb què va tenir "forts vincles" l'escriptor mexicà i en què van viure amics seus com Alberti i Buñuel.

Marie José Paz ha recordat les raons per les quals el jurat ha concedit el Premi a Gimferrer, "una de les més lúcides consciències contemporànies", i Danubi Torres ha presentat també l'obra de Paz El laberinto de la soledad i ha destacat la influència que va tenir l'estat espanyol en l'obra de l'escriptor mexicà.