L’Olimp de l’electrònica

Dissabte a la matinada, a Fira Gran Via. Segona i última jornada del Sónar de Nit. El berlinès Paul Kalkbrenner va seduir la pista de ball amb les seves composicions que ressonen a l’època daurada del tecno a Europa, transportant-nos a la capital alemanya en els anys posteriors a la caiguda del Mur. En paral·lel, a una altra sala, vam poder gaudir del duo Octave One, amb un live al més pur estil Detroit house que va incloure cançons com ara Blackwater,amb bongos tribals, instruments de corda de tot tipus i la veu d’Ann Saunderson.

Com sempre en el Sónar, va tocar córrer cap a la propera parada del recorregut, fent una petita pausa d’electrònica i passant al rap. El californià Vince Staples va fer honor a les sigles del terme rap (rhythm and poetry, ritme i poesia) amb un espectacle en què es va mostrar, a més de tècnicament impecable, vulnerable amb les seves emocions i amb eloqüència i destresa a l’hora de tractar temes complexos. Un gran exemple d’això va ser la cançó Black & blue, amb un acord de piano que es va repetint, un bon ritme de bateria, una línia de baix i un sample de Weak for your love, de Thee Sacred Souls.

Al llarg de la nit, vam tenir la sort, també, de presenciar la màgia dels discjòqueis River Moon i la selecció musical de l’escena queer-electro sud-africana i Marlon Hoffstadt amb els seus himnes veloços que reten homenatge als noranta, dos grans descobriments d’aquest festival.

Posar Kerri Chandler a fer el tancament de la 31a edició, d’altra banda, va ser una magnífica jugada. Poder veure un artista que està a l’Olimp de la música house mentre surt el sol i per culminar la nit, va ser un luxe. El DJ va regalar-nos moments com ara el remix de Space cowboy, de Jamiroquai, amb tocs disco i funky, i va punxar amb cintes de casset, que al final de l’actuació va regalar al públic, que estirava la cinta mentre sonava la cançó i fins que s’acabava. Una escena realment màgica.

El Sónar va tancar d’aquesta manera la 31a edició, amb 154.000 visitants de 90 països diferents i més públic de l’Estat espanyol que no pas d’altres territoris, fet que el diferencia, en aquest aspecte, del Primavera Sound.