La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

La periodista, llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Alba Gómez Gabriel (Barcelona, 1983), debuta en novel·la amb Jo soc l’última Plaça, títol amb què ha guanyat el 44è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, dotat amb 35.000 euros, lliures d’impostos i a banda de drets d’autor, i la publicació a Edicions 62. L’obra es presentarà a la Setmana del Llibre Català, el setembre vinent.

El premi, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport de BBVA, s’ha comunicat aquesta tarda en un acte celebrat al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, presidit pel president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. També hi han assistit l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farré, el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester, el president de la FACC, Jaume Ribera, i el president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Maria Manyosa.

Dels 116 originals presentats –rècord de participació–, 93 eren novel·les, 12 van ser reculls de narracions, a més de cinc biografies, dos dietaris, dos assajos i dos llibres de viatges. El jurat, format per Carme Riera, Najat El Hachmi, Valèria Gaillard, Francesc Serés, Marta Marín-Dómine i amb Joan Carles Sunyer de secretari sense vot, va triar la guanyadora –per majoria– entre les sis obres finalistes. Sunyer ha destacat que atorgar el premi a un debutant “és un risc”, que no és el primer cop que assumeixen, i que “dona valor al premi”, que també ha estat declarat desert en mitja dotzena d’ocasions.

Jo soc l’última Plaça és la història d’una plaça al cor de Barcelona, la plaça del Sol, al barri de Gràcia. “Un escenari de supervivència i de crisis, de desig, de solitud, de por, d’amor i d’exclusió”, segons l’autora. “L’obra ens vol fer pensar en la dificultat de trobar un lloc a Barcelona, i penso en un lloc físic, en una llar on establir llaços socials; totes som vulnerables.”

Gómez narra les “vivències dels veïns d’un edifici de la plaça del Sol, tot i que no és un retrat fidel”, perquè ha preferit focalitzar uns punts concrets, amb el fons d’una ciutat que va perdent la identitat. “No he volgut fer un retrat social, només he volgut aportar una mirada des de l’emoció d’una veïna més de la ciutat.”

La va començar fa vuit anys i, al llarg d’aquest temps, alguns dels conflictes dels que parla s’han agreujat.

Una de les veus narratives destacades és la Bel, una dona sense sostre que es mira des del carrer el pis on vivia fins fa poc, en un edifici on també hi ha dues noies joves, una parella amb problemes i un catedràtic. A més d’uns especuladors i de la mateixa plaça, que també tenen el seu paper com a narradors. “Són històries senzilles que toquen temes com la pèrdua d’un ésser estimat, la tendresa, la sordidesa, la gentrificació... No és una obra ni política ni social, però quan escrius no ets neutral.” Entre d’altres temes, Gómez reclama “més humanització per part dels ciutadans”, de cara a les persones que viuen al carrer i que “ni tan sols veiem”.

“El terreny de les paraules és un espai conegut, per a mi”, assegura l’autora, que fa quinze anys que es dedica a l’escriptura periodística i creativa. Exerceix de docent i també fa investigació periodística, coordinació editorial, guions i entrevistes literàries. Ha col·laborat a mitjans com ara Vilaweb, La Directa i Núvol i el 2009 va ser guardonada amb el premi del Consell Municipal de Benestar Social i el premi d’articles sobre Benestar Social. Amb tot, Alba Gómez Gabriel manté que li “interessa més l’estil que la temàtica social” i que llegeix “autors que arrisquen i escriuen coses diferents, com ara Ali Smith, Manuel Baixauli, Irene Solà, Mar García Puig, Montserrat Roig, John Berger...”