Com assolir l’èxit gràcies a una cambrera d’hotel

Nita Prose (Ontario, 1972), es va graduar en Filologia Anglesa i Art Dramàtic abans de donar classes a alumnes amb necessitats especials. Després va entrar, fent feines menors, en el món editorial i, de mica en mica, va anar escalant posicions fins a ser vicepresidenta i directora editorial de la delegació del Canadà de l’important segell Simon & Schuster.

Com a editora era habitual a les fires de llibres internacionals i, sent a la de Londres, un dia va tornar abans d’hora a l’habitació de l’hotel i va coincidir amb la cambrera que la netejava. “Jo no sabia res d’aquella noia, però ella feia dies que veia la meva roba bruta, quines pastilles prenc, amb què em maquillo...”, va reflexionar i, en el viatge de tornada en avió, va començar a escriure en un tovalló de paper el que seria el pròleg de la seva primera novel·la, La camarera, que va ser publicada el 2022 i ja porta més de dos milions d’exemplars venuts a uns 40 països i ha rebut elogis de tòtems com Stephen King.

“Quan vaig començar a escriure la novel·la ho vaig fer en un secret absolut, ni la meva família ho sabia, i els meus companys de l’editorial encara menys perquè no em volia arriscar a que fos dolenta i ja ho hagués explicat... L’havia de donar-la a conèixer només si realment valia la pena”, ha confessat Prose.

L’autora, esvelta i simpàtica, ha estat a Barcelona per presentar El huésped misterioso, també publicada per Duomo (amb traducció d’Àngela Esteller), en què repeteix protagonista, la cambrera d’hotel Molly Gray, una noia òrfena criada per l’àvia, que treballa al Regency Grand Hotel on s’hostatja un escriptor de novel·les de misteri que apareix mort en circumstàncies no gens clares.

“És una jove amb problemes per a les relacions socials –tot i que no vull posar etiquetes–, molt perfeccionista amb la feina, que un dia troba un cadàver en una habitació i ho investiga”, comenta Prose, que tampoc vol situar de manera clara on passa l’acció perquè resulti “més internacional”. Escriu amb una base argumental decidida però també dona espai a la improvisació. “M’agrada escriure com si dibuixés amb guix el contorn d’una figura i que el lector la pinti al seu gust, partint d’arquetips.”

Després de l’èxit de les seves novel·les –l’any vinent en publica dues més protagonitzades per la Molly Gray– Prose ara es dedica en exclusiva a escriure. “Abans de La camarera havia escrit les biografies d’alguns músics de rock, esportistes i polítics, però fent de negre; escriure novel·la és molt millor, més lliure.”

Aquestes novel·les amb un crim però de to amable i estil elegant són del subgènere cozy crime, que al Canadà també és menystingut per l’Acadèmia. “Quan un llibre és bo no importa el gènere i, de fet, la novel·la negra i policíaca cada cop és més difícil perquè, se n’ha escrit tanta, que costa trobar com fer-la diferent, més fresca”, opina Prose.

Tot i ser un subgènere menys cru que altres, Prose no evita tocar temes com els abusos sexuals o el pes i la invisibilitat que carreguen les classes obreres. “Soc autora de personatges, el gènere només és el motor de la història i les trames de misteri són un motor molt potent.” A més, com a fet diferencial, els seus misteris de gust clàssic, segons les xifres de vendes, estan agradant molt a lectors joves.

S’acomiada desitjant poder viure el Sant Jordi del 2025 a Barcelona. “He vist vídeos i costa de creure! No entenc perquè no es fa a tot el món, una festa com aquesta”, comenta Nita Prose.