“Hem vingut a jugar.” La nova etapa d’Anna Giribet en la direcció artística de Fira Tàrrega (5-8 de setembre) fa un pas més cap al desenvolupament del mercat. Augmentarà l’activitat al carrer (de 46 a 51 espectacles, respecte a l’any passat) i es programen produccions que puguin interessar tot tipus de programacions. La directora executiva, Natàlia Lloreta, recomana navegar cap a la saturació per als 1.200 professionals acreditats l’any passat, sense por, convençuda que l’acció genera públic. Per això, la llotja (els estands es venen en 48 hores, habitualment) ampliarà a altres sectors més tècnics, per al gaudi de la cultura. Com pot ser el servei de cobrir places amb lones per reduir la calor durant les hores de sol.

Fira Tàrrega tindrà un espectacle de carrer de gran format. Carrer 024, de Sol Picó: s’estrenarà a Madrid i posteriorment es programarà les nits de dijous a dissabte a Tàrrega. També tindrà funcions programades a la Mercè. Picó, que celebra 30 anys de companyia, retorna al carrer aprofitant alguns dels elements d’espectacles anteriors i convida a una reflexió: a sentir-se sol enmig de la multitud en aquesta peça, que no té res a veure amb la celebració en el Grec ni tampoc en l’espectacle del TNC de la temporada vinent.

Disset espectacles dels 51 consten com a estrenes. Provenen de Catalunya (28), la gran majoria; de l’Estat espanyol (13), i una desena són internacionals. Torna la companyia Adhok (que va meravellar amb les seves itineràncies sobre la vida, fa uns anys) amb un treball molt personal sobre les transformacions personals.

Giribet ha pensat un cartell eclèctic en cinc ítems que puguin interessar els professionals: entreteniment, joc, vida i mort, folklore i tradició i literatura i poesia. En el capítol de jocs volen reivindicar les instal·lacions participatives, on les companyies catalanes són referències internacionals (Toc de Fusta estrena Arrels). D’altra banda, Pau Palaus proposa un espectacle de circ intergeneracional. En l’apartat d’entreteniment és destacable A simple space, dels australians Gravity & Other Myths. Els set acròbates dominaran la plaça de les Nacions. Molt més inclassificables són Losinformalls, ningú sap què acabarà passant en les seves intervencions. Amb Perdón, d’entrada ja es disculpen, amb la seva habitual ironia. Esperada és l’aparició de Sound de Secà (companyia lleidatana de carrer i música), així com Toti Toronell i el funambulisme de La Córcoles. En l’apartat de vida i mort hi ha la peça d’Adhok i l’estrena de Campi Qui Pugui: Matres és un conte per parlar sobre com informar de la mort de la mare, basat en un testimoni real. Claire Ducreux s’acomiada de l’escena amb el seu desè espectacle, Fleurir les âbimes. A folklore, Alberto Velasco indaga sobre l’art en un cos no normatiu i la identitat queer. I Raquel Gualtero abdueix amb la seva dansa circular a 360º. Finalment, a literatura, Pedrals fa un recital sobre el Rector de Vallfogona i Alba Sarraute trasllada La innombrable, una tragèdia mediterrània a l’Urgell.

Només nou muntatges es programen en sala i una desena en espais no convencionals. No hi ha cap expedició prevista fora del centre de Tàrrega. Enguany, l’ICEC actualitzarà l’estudi de públics. Segons les darreres dades, 140.000 persones passen durant els quatre dies de la fira. Per a Lloreta, en realitat, són moltes més. Col·lapse? Sí, però procurant garantir que les companyies estiguin ben ateses. I que el públic pugui veure bé els muntatges. Seran 181 funcions, i només de pagament hi ha un aforament de 17.000 localitats (3.000 més que l’any passat). Dels 51 espectacles, 25 són gratuïts i sense limitació d’aforament.