El Palau Robert s’afegeix a la commemoració dels cinquanta anys de la mort d’Aurora Bertrana amb una exposició divulgativa que desplega totes les seves facetes: escriptora, periodista, viatgera, violoncel·lista, activista cultural i política, feminista, conferenciant, i alhora exòtica, moderna, compromesa i exiliada. Aurora Bertrana, polièdrica, que s’organitza per mitjà de plafons i vitrines amb material documental, fotografies i objectes, a més de tres àudios amb intervencions de l’escriptora en diferents moments de la seva vida, és un projecte d’Adriana Bàrcia, experta en l’obra de l’autora, a la qual proposa aproximar-se des d’un plantejament divulgatiu però també des d’aspectes menys coneguts, com ara algunes primeres edicions dels seus llibres o una selecció de la seva àmplia correspondència amb contemporanis com ara Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Tarradellas, Caterina Albert, Carles Rahola, Ventura Gassol, Lluís Nicolau d’Olwer o Salvador Espriu.

El muntatge també incorpora manuscrits inèdits dels llibres que la mateixa Bàrcia ha editat els darrers anys com La Ciutat dels Joves (2019), Avui us parlaré. Conferències (1930-1967) (2019), Cendres (2022) o Nàufrags (2022, originalment, Épaves), i confronta primeres edicions amb la seva recuperació actual per reforçar, diu la comissària, “la visió d’una autora del segle XX connectada al XXI”. En un altre dels plafons, s’hi reflecteix el cercle en el qual es relacionava, amb articles seus i un recull d’entrevistes, com les que Anna Martínez-Sagi va fer a Caterina Albert, Carme Monturiol, Teresa Vernet i la mateixa Aurora Bertrana.

L’exposició, d’accés lliure i oberta al vestíbul del Palau Robert fins al 29 de setembre, pretén oferir una visió àmplia de l’autora tant des del punt de vista personal com intel·lectual a partir de set àmbits, el de la presentació general i els de les successives etapes de la seva vida personal i creativa, a banda d’un plafó amb la seva principal bibliografia. Els blocs són els següents: “Aurora Bertrana i Salazar”, “Sargantaneta exploradora”, “Exòtica i pionera”, “Moderna i cosmopolita”, “Intel·lectual compromesa”, “Exiliada i estrangera”, “Escriptora, malgrat tot” i “Bibliografia destacada”. Cada etapa descrita està encapçalada per una sentència de l’autora. Adriana Bàrcia, que treballa en l’estudi de l’obra d’Aurora Bertrana des del 1997, sosté que per als que ja coneixien l’autora l’exposició els pot sorprendre, perquè encara “es pot aprofundir en la seva riquesa i complexitat”: “Sempre et dona noves dades i t’aporta matisos inesperats. Com més gent la conegui, millor, perquè és un pou de sorpreses.”

El Departament de Cultura ja va commemorar el 2017, sota el comissariat d’Oriol Ponsatí-Murlà, l’Any Bertrana, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i del 125è aniversari del naixement de la seva filla Aurora.