Els temps han canviat i també el festival Ítaca. Mentre Bruce Springsteen tocava a l’estadi olímpic, el rock també sonava dissabte a l’Estartit amb Arde Bogotá, Cala Vento i la Ludwig Band. L’endemà, l’aposta va canviar radicalment i també el públic. El concert de la revetlla el van protagonitzar The Tyets, Julieta, Mushkaa i Classe B. L’emergència d’una música urbana, amb influències pop, posa en crisi el noise i el substitueix per una sonoritat cibernètica generada per samplers, caixes de ritme, sintetitzadors i moduladors de veu. En canvi, els nous temps de la generació Z permeten que el català no normatiu soni en el trap i el regagetton. La nit d’Ítaca va ser beneïda per prop de 6.000 persones fidels i va significar una bona immersió en l’anomenada “banda del pati”, que agrupa un seguit de bandes postpandèmiques que col·laboren entre si. El minimalisme de les seves presències escèniques contrasta amb els vells temps d’Ítaca, quan les bandes amb molts de músics i molts instruments de vent –Txarango, Oques Grasses...– tocaven músiques festives. La pandèmia tot s’ho va endur. Als escenaris, que s’han buidat d’instruments, apareixen cossos de ball i els audiovisuals fan d’embolcall.

The Tyets, anunciats com els caps de cartell, van sortir a l’escenari dient que estaven en una gira titulada Tornem a casa i van atrevir-se a preguntar quants dels espectadors de la platja de l’Estartit els havien vist abans en directe. Les mans alçades van mostrar una aclaparadora majoria. Amb la seguretat que el públic era ben seu, l’Oriol i en Coca no van tenir cap problema per interpretar 24 temes en poc més d’una hora d’actuació. Van començar amb La Platja i van posar la directa. Van convidar Mushkaa a cantar El tonteo, per retrobar els hits del disc Èpic solete com Olívia, Bailoteo i la gran sardana final del Coti per Coti. Van anunciar que la primavera vinent tindrien nou disc. La vida accelerada continua.

Quan encara era mig clar, havia actuat el grup Classe B que van ser la sorpresa de la nit. Ells van ser els millors convidats a formar part de “la banda del pati”. El grup empordanès, amb Genís Plaja i Martí Costabella a les veus, va enregistrar el seu videoclip de presentació Fa de mal dir al castell del Montgrí. I van acompanyar Figa Flawas al festival Strenes. Classe B té una aposta sòlida que vol partir de la música dels vuitanta per fondre’s en la música urbana actual. Tenen temes potents com Que no t’ho expliquin i Ranci del 1000. I entre les seves fites hi ha Poc se’n parla, un tema que explica què passa quan els joves van del poble a la ciutat. Una vella metàfora del camins d’una música que busca les vies de trobar la sonoritat urbana.

Julieta va sortir a l’escenari anunciant la gira Tu Juru Ju, però en el seu repertori no hi era el tema del 2021 que la va popularitzar. La Julieta va mostrar-nos les cançons del seu doble disc 5AM i va apostar per l’elegància i la sofisticació. El seu espectacle estava més pendent de la posada en escena que del directe musical. La proposta està composta per un cos de ball de vuit persones i un mínim suport musical integrat per un joc d’ordinadors tot terreny i una bateria. L’escenari és dominat pels blaus i blancs com si ens trobéssim en un món més celestial per on transiten els Avions Volant i on Julieta va trobar unes ales angelicals per interpretar Lokura. La intèrpret va alternar temes en català i castellà, va convidar l’Oriol i Coca de The Tyets a interpretar Clar que t’he trobat a faltar i en la recta final van sonar Thelma & Louise, Cari i Full Romance.

Es curiós veure el contrast en l’embolcall entre Julieta de Mushkaa. El cel de la Julieta va donar pas al costat més terrenal de Mushkaa en la seva gira Sexy Sensible. Irma Farelo –20 anys– és la més petita de la banda, però potser la més atrevida. En l’escenari l’aposta també és minimalista, però incorpora més instruments juntament amb la presència de Roots, el seu productor i la segona veu de la seva germana bessona, Greta. El cos de ball, integrat per dues ballarines, vol ser força més tòrrid que la Julieta. Mushkaa va començar amb Habibi i va convertir la nit en la seva festa major. Va convidar a omplir la copa i va continuar amb temes com SexeSexy, Xarnega, Tas Loko i Sembla mentida. Tot plegat va ser la gran festa dels joves nascuts en el nou mil·lenni, on un espectacular cavall de Troia, amb DJ inclosa, va infiltrar-se per aconseguir que la música no s’aturés mai.