PREMIS MAX
La nova producció de "Falsestuff" (CDN), de Nao Albet i Marcel Borràs estrenada al TNC el 2018, Max al millor espectacle
L’òpera ‘Alexina B’ s’endú dos Max cap a Catalunya
La gala dels premis Max va fer un ampli homenatge a Àngel Guimerà, ahr a la nit, en el centenari de la seva mort. L'autor de Terra baixa (l'adaptació del TNC constava com a finalista a espectacle) va néixer a les Canàries. I la gala, que se celebrava a l'Auditorio Adán Martín de Tenerife, va incloure fragments del poeta en català i algun record a la Xirgu, l'actriu musa de García lorca que va debtar a Mar i cel als 18 anys. Els Premis Max constaten una dificultat de premiar una disciplina que es viu as escenaris en directe en les diferents cartelleres de l'Estat espanyol. Falsestuff, que van estrenar Nao Albet i Marcel Borràs el 2018 al TNC, amb un Jango Edwards (que ahir recordava, emocionat, Borràs amb el Max a les mans) va endur-se el premi a millor espectales, sota la producció del Centro Dramático Nacional. Albet no hi era als premis, no pas per ampliar la broma del desencontre artístic dels dos intèrprets (que sí que han pogut presentar tant a Barcelona com a Madrid el seu darrer munatetge De Nao Albet i Marcel Borràs), sinó perquè ha encadenat la representació de la Needcompany amb l'estrena de Sis hectàrees d'oliveres, d'Aina Tur. Falsestuff també va rebre el premi a l'espai escènic d'Adrià Pinar, però no el de vestuari, al que optava Vera Morales.
L’òpera contemporània Alexina B (Liceu, 2023), ha aconseguit dos notables premis Max: el de composició musical (Raquel García Tomás) i el de vestuari (Sílvia Delagneau). Per la seva banda, Eduard Fernández ha rebut el Max a la interpretació per Todas las canciones de amor (lamentava que no s'hagi pogut veure encara a Barcelona; només es van programar dues funciona a L'Artesà d'El Prat de Llobregat a Catalunya) mentre que Àngel Duran ha rebut el premi a millor ballarí per la interpretació de la seva coreografia (Cowards). El reconeixement a millor proposta de carrer ha estat per a Ciutat dormitori, un trajecte que l’equip de Pau Masaló proposa pels cementiris de les ciutats. També lpactir agraia els festivals que shan apuntat a laventura (Eva, Ssmograf, Grec) però lamentava que, fins ara, "s'han fet més funcions a Hong Kong que no pas a Espanya".
La gran protagonista de la nit, ahir a Tenerife, va ser Núria Espert en rebre el Max d’Honor “pel seu llegat a les arts escèniques, la seva capacitat com a gestora cultural i com a empresària teatral”. L’actriu, que encara roda amb la producció de Focus La isla del aire (una adaptació del llibre homònim d’Alejandro Palomas), indicava fa uns dies la sorpresa de tenir-lo pendent de rebre, amb fina ironia. És un guardó que entreguen els companys “i els volia dir que em feia falta, que l’estimo, que em posa molt contenta i que desitjo compartir-lo amb tots els actors i actrius”.
En realitat, els Max van escampar molt els premis. Les màscares de Kulunka Teatro partia amb 4 nominacions com el muntatge amb més opcions d’omplir el cistell de les pomes brossianes. I Alexina B, amb tres. Al final, Kulunka va rebre el Max a autoria teatral i direcció d’escena. També constaven com a finalistes Prima facie , amb Vicky Luengo (espectacle i actriu); Tots eren fills meus (espai escènic i il·luminació); així com Univers d’Engruna Teatre (familiar); Boira dels Voël (espectacle revelació); Solar de Mos Maoiorum (autoria revelació), o Carlota Subirós per La plaça del Diamant (direcció); Aurora Bauzà amb A beginning #16161D (autoria musical); The frame d’Eléctrico28 (carrer); Rubén de Eguía pel monòleg En mitad de tanto fuego (actor) o Festuc Teatre amb Bunji, la petita koala (producció).