LLETRES I MÚSICA
Quintana dins el reialme de la mentida
Després d’una llarga trajectòria com a cantant i compositor dins Sopa de Cabra i als seus discos personals, Gerard Quintana (Girona, 1964) ens va sorprendre el 2019 amb la novel·la Entre el cel i la terra, Dos anys després es duia el premi Ramon Llull per L’home que va viure dues vegades i ara torna al territori lliure de la novel·la amb La puresa de l’engany, com les dues anteriors a Columna. La nova és una obra, i alhora una reflexió, sobre la mentida, no tan exagerada com les anteriors, més travada, potser perquè no fa tants salts al buit i els comportaments, sovint vitalistes i millerians –una cita de Henry Miller obre la narració– es mantenen fidels als clímax i a l’articulació dels personatges que l’autor dibuixa. En aquest sentit és, sens dubte, un pas endavant, la demostració fefaent que Quintana creu en la literatura i no serà flor d’un dia com alguns varen vaticinar. Diria més, La puresa de l’engany és ja una novel·la que convenç, i la seva complexitat és alhora la seva senzillesa.
El personatge principal és un director de cinema gironí a prop de la cinquantena. En un viatge a Cuba amb la seva sensual i jove amant podem entreveure els capricis de la passió, amb tòrrides experiències sexuals de la noia subvencionades pel director. Un punt de partida que s’anirà complicant per les cares dobles sobre el que és i el que es representa, sobre la mentida i les mitges veritats, sobre la vida i la mateixa ficció on la novel·la es corona. Quintana no té inconvenients per introduir-nos en un canvi a la mateixa Cuba quan els dos amants coneixen una parella de illencs, que en principi no estan relacionats entre ells. Una il·lustració que compra a l’Havana serà un dels fils conductors de la novel.la mentre el viatge dels protagonistes els porta també a una caiguda als inferns, que Quintana descriu amb eficiència.
Resulta notable la incorporació d’elements biogràfics barrejats amb la ficció, la descripció de la Girona dels anys noranta, que el cantant coneix tan bé i que ha recreat en molts temes dels Sopa, des dels enganys familiars a l’aparició de l’amant cubà de la noia, un poeta que ha estat convidat per una de les associacions culturals de la ciutat, i té molt èxit. El protagonista retroba la noia cubana en un bordell de Barcelona. Quintana ho va farcint tot amb escenes metaliteràries, on podem trobar des del Miller esmentat a Nabokov o Antoine de Saint-Exupéry. O a l’Edip Rei on desemboca tot plegat en un gir magistral, amb ceguesa inclosa. Molt divertit és també el cameo que Gerard Quintana fa sobre els mateixos Sopa de Cabra. Engany o veritat? Ho descobriran poc a poc gaudint plenament de la lectura. La ficció mana.