política cultural
La despesa pública en cultura puja un 9,6% i arriba a 1.388 milions d’euros
El CoNCA presenta l’‘Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts’, on recupera l’enquesta entre els professionals del sector, que creuen que no s’inverteix prou en innovació i creació
El pressupost destinat a cultura del conjunt de les administracions catalanes el 2023 ha arribat fins a 1.388 milions d’euros, un 9,6 % més que l’any anterior. Aquesta quantitat situa la despesa pública en cultura en 176 euros per habitant i any, tretze euros més per habitant i any que l’exercici anterior. Així ho constata l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que la seva presidenta, Vinyet Panyella, ha presentat avui al president del Parlament, Josep Rull, i a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
Amb l’objectiu de copsar la percepció que els professionals de la cultura tenen sobre l’estat de la cultura i de les polítiques culturals catalanes, s’ha recuperat l’enquesta que el CoNCA va realitzar i publicar a l’informe anual de l’any 2016. Segons aquesta enquesta, els professionals del sector cultural consideren que la societat no és completament conscient del nivell creatiu del país, i tenen una opinió dividida sobre si la creativitat a Catalunya està al mateix nivell que en altres països europeus. També creuen que les polítiques del Departament de Cultura no semblen estimular suficientment la innovació creativa ni destinar prou recursos a la creació artística. A més, hi ha la percepció que les polítiques del Departament de Cultura prioritzen la sostenibilitat econòmica dels agents culturals, però que no sempre asseguren la pluralitat de les propostes culturals ni tenen prou en compte els canvis produïts per la digitalització.
Deu línies d’actuació
A partir de la informació recollida, el CoNCA proposa deu línies d’actuació dirigides als agents públics i privats que actuen en el sector cultural:
1) Fixar uns objectius estratègics en matèria de cultura, de caràcter nacional, per articular de manera progressiva un sistema cultural universal i eficient.
2) Assolir un acord nacional per la cultura, amb un ampli consens polític i institucional, per fixar un projecte estratègic per a la cultura.
3) Completar la progressió cap a la quota compromesa del 2% d’inversió pública en cultura.
4) Avançar cap a la màxima democratització cultural, que implica l’accés universal a l’oferta i a la iniciativa cultural.
5) Actuar contra la precarietat dels artistes, mitjançant el desplegament de l’Estatut de l’Artista.
6) Diferents millores de les polítiques públiques de suport a la creació, la producció i la difusió artística. Per exemple, es remarca que cal optar de manera decidida per la cultura de base digital.
7) Fomentar la formació artística a l’educació primària i secundària.
8. Una actuació decidida que promogui la cultura als mitjans de comunicació, especialment als de titularitat pública.
9. Una actuació igualment decidida per corregir la greu situació en l’ús social de la llengua catalana, a partir d’una actuació transversal a tota la Generalitat, no limitada al Departament de Cultura.
10. Revisar la legislació de museus, del patrimoni i del sector bibliotecari, que data dels anys noranta, per incorporar-hi els últims canvis tecnològics i socials, entre altres iniciatives per intentar resoldre “el dèficit i l’obsolescència de la legislació cultural catalana”.