Pearl Jam, a Barcelona després d’un mareig de preus dinàmics

L’elevat preu de les entrades va irritar molts seguidors. Com han pogut Pearl Jam, abanderats d’una lluita, als anys noranta, contra Ticketmaster perquè els seus fans no s’hi deixessin un ronyó, posar les entrades de pista a 165 euros, un 70% més cares del que costaven aquestes mateixes localitats quan van actuar al mateix Sant Jordi l’any 2018? Eduardo Izquierdo, autor del recentment publicat Pearl Jam, El último gigante que camina sobre la tierra (Ma Non Troppo), ens dona la seva opinió: “Tots canviem; ningú no pot ser coherent durant trenta anys. Ara Pearl Jam són senyors grans milionaris i aquestes coses no els importen, la qual cosa és tant una errada com una certesa”, es resigna a dir el periodista i escriptor barceloní. “Potser la gran errada no era tant el preu de les entrades, sinó que hi hagués un preu únic. Si, per exemple, haguessin posat l’anell superior del Sant Jordi a 90 euros ningú no s’hagués queixat, però posar-ho tot pràcticament a un mateix preu va ser una equivocació.”

La política de “preus dinàmics”, regida, com en els bitllets d’avió de les companyies de low cost, per l’oferta i la demanda en el seu sentit més pur i dur, i cada dia més habitual de trobar en els macroconcerts, ha provocat, però, que aquesta vegada en els dos concerts de Pearl Jam, avui i dilluns al Palau Sant Jordi, davant l’amenaça de veure el pavelló mig buit, s’hagin acabat posant a la venda entrades a 58 euros que, dies abans, costaven fins a tres vegades més. La fluctuació de preus aquestes últimes setmanes per als dos concerts ha estat pròpia d’una operació de borsa.

L’anul·lació, primer, del concert a Londres i, després, dels de Berlín, a més, va fer témer una cancel·lació de la cinquena gira del grup que passa per Catalunya (1996, 2000, 2006, 2018 i 2024), però, finalment, si no hi ha novetats d’última hora, l’últim bastió del grunge podrà presentar Dark Matter, el seu dotzè treball d’estudi, a Montjuïc, amb el grup The Murder Capital de teloners. “R.E.M., Green Day i Pearl Jam són els últims noms del rock capaços d’omplir estadis com succeïa als setanta”, opina Izquierdo, que no oblida quan es va comprar un single en vinil de color blanc d’Even Flow (“posar-lo va ser màgic!”) ni el concert que va oferir el grup al Festival Azkena de Vitòria (2006) quan acabaven de publicar el que els seus fans coneixen com “el disc de l’alvocat”. “R.E.M. ja no hi són i Green Day tenen molts detractors que han baixat del vaixell, així que Pearl Jam són els últims d’una forma d’entendre la música tant per part d’ells com per part del públic”, opina Izquierdo. “Pearl Jam es van quedar com a punta de llança d’un moviment molt curt en el temps, com va ser el grunge, i van saber obrir la seva mirada a un rock més adult. Diria que han sabut créixer amb els seus seguidors...”