Còmic de cine

Un munt de personatges de còmic observa com una família feliç es diverteix llegint historietes. El pòster de la 26 edició del Saló del còmic de Barcelona és un resum perfecte del que es proposa Ficomic, l'entitat que l'organitza: acostar el còmic a tota mena de públics, fins i tot als qui, a priori, no tenen cap interès en el món de les vinyetes.
Per aconseguir-ho, el Saló, que se celebra del 17 al 20 d'abril a la Fira de Barcelona, ha escollit com a esquer per pescar tot aquest públic el narrador visual per excel·lència, el cinema.

L'estratègia cinèfila
La idea és "aprofitar la gran quantitat i l'èxit de pel·lícules basades en còmics que es fan des de fa uns anys", explica Carles Santamaria, director de Ficomic. "Recordem que aquest 2008 s'han d'estrenar, entre d'altres, pel·lícules basades en Batman, Iron Man, Hellboy o l'Increïble Hulk, i hi ha sèries amb aire de còmic, com Herois, que arrasen a la televisió".

Seguint aquest pla d'acció, el Saló presenta, per exemple, l'exposició Manara-Fellini, que vincula el mite del còmic italià Milo Manara amb el seu compatriota, i també mite, en aquest cas del cine, Federico Fellini, i explica la seva relació tant a nivell professional com personal.

Fotogrames d'aquí
Aquest any també es dedica una exposició a l'empresa catalana d'efectes especials DDT, que va guanyar l'Oscar l'any 2006 per la seva feina a El laberinto del fauno, i s'ha encarregat del maquillatge de les dues pel·lícules basades en Hellboy, el personatge de còmic creat per Mike Mignola.

No són els únics espanyols amb exposició: també es podrà visitar un recull d'il·lustracions de l'obra animada de Miguelanxo Prado, director del film d'animació De profundis i dissenyador de personatges de la sèrie Men In Black i de la mascota del programa infantil gallec Club Xavarín.

També l'exitosa sèrie televisiva Herois disposa d'un espai propi, on s'exposen obres de Tim Sale, el dibuixant a la vida real dels quadres que el pintor-vident Isaac Mendez crea en la ficció.

Però la cirereta cinèfila d'aquest Saló és la presència del mestre de l'animació en Stop-motion Ray Harryhausen, pioner conegut per la seva perícia a l'hora d'animar complexes miniatures per cre-ar els efectes especials de films clàssics com La Terra contra els plats voladors o Jason i els argonautes.

Reunió de Titans
Però Ficomic no oblida que el que organitza és el Saló del Còmic, no el de cinema fantàstic, i en aquest sentit tampoc no decebrà els aficionats, perquè la llista de convidats inclou grans figures del món del còmic, encapçalats per Jean Giraud, un dels autors més influents del còmic europeu.

Més conegut com a Moebius, del seu llapis han sorgit històries tant diferents com les àrides aventures del Far West de Blueberry o el misticisme futurista de L'Incal, que han influït profundament en els còmics i també han tingut repercussió en el món del cinema o dels videojocs. La llista segueix amb grans figures com el ja esmentat Milo Manara, conegut per l'erotisme de les seves històries.

El saló d'enguany també comptarà amb la presència de l'autor de Mafalda, Quino, que protagonitzarà diumenge una taula rodona. La polèmica Melinda Gebbie, casada amb Alan Moore, presenta el seu últim llibre, Lost girls. Al costat de Peter Bagge, un dels autors més exitosos del còmic undergound amb Odio, pel Saló hi passaran altres noms prestigiosos com, Frederick Peters autor de Píldoras azules, Catel Muller i Jose Louis Bouquet, creadors de Kiki de Montparnasse, o l'irònic i tendre Liniers, autor de Conejo de viaje.

Regust casolà
Però al Saló no tot són autors estrangers. Carles Santamaria explica que Ficomic té una cosa ben clara. "No només volem fer arribar el còmic a tots els públics, sinó que volem impulsar el que es fa a l'Estat espanyol, especialment la producció en català", un còmic que concentra a Barcelona el 95% de la seva producció.

Així, aquest any la comunitat convidada són les Balears, que comptaran amb un espai de més de 150 metres quadrats per mostrar el còmic que es fa a les Illes.

És per això també que es dedica una gran exposició a Mortadel·lo i Filemó, obra de Francisco Ibáñez i un dels best sellers del còmic fet a Espanya des de fa 50 anys. Les obres Bardín el superrealista, de Max, i Teteres i Dracs, de David Rubin, també tenen una exposició pròpia, igual que Massagran, el personatge de Josep Maria Folch i Torres adaptat pel seu fill Ramon Folch i Camarasa i il·lustrat per Josep Maria Madorell.

Censura en vinyetes
El còmic a Espanya és protagonista de l'exposició Vinyetes censurades, que fa un repàs històric de la censura de la que han estat víctima les historietes per a infants i joves durant els últims cent anys, des dels temps d'Alfons XIII fins al cas recent de la polèmica del setmanari satíric El Jueves passant pel franquisme i la Guerra Civil.

És precisament aquest tema, la Guerra Civil, el que articula la triologia ¡No pasarán!, de l'italià Vittorio Giardino, que també comptarà amb una mostra per conèixer més a fons la seva obra.

Amb una inversió de 695.000 Euros, 46.000 més que l'any passat, el Saló fa un esforç per demostrar que el còmic "és per a tots els públics," cosa que, diu Santamaria, "no significa que sigui per a nens, sinó que vol dir que tothom hi pot trobar alguna cosa".