L’esperança del drogodependent

Des que el còmic ha trobat un nou camí d’expressió en fer el relat d’històries reals, hem descobert, tot i que era obvi però ens resistíem a creure-ho, que la realitat supera la ficció. En una novel·la gràfica es pot encabir tot d’una gèneres com ara el romàntic, l’humor, l’aventura, la intriga i fins i tot les històries de superherois. Això ho ha fet Ferran Vidal a Fuerza (Norma Editorial) en relatar casos verídics de persones amb drogodependències.

Ferran Vidal no ha necessitat fantasiejar per escriure i dibuixar aquesta novel·la gràfica que ha fet a base d’apunts al natural de la seva experiència com a treballador d’un centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS), on va entrar a treballar com a responsable de manteniment.

En aquest centres, que en alguns indrets estan gestionats com a empreses privades en col·laboració amb la Seguretat Social, es tracten persones que tenen la punyetera malaltia d’estar enganxades a una droga o a l’alcohol. Ferran Vidal no jutja els malalts, n’explica el seu procés de camí a una gran fita: la desintoxicació. I posa nom als herois d’aquesta història. No només els pacients, sinó tot el personal, mèdic o administratiu, que fa de suport en aquest lluita de dones i homes per poder assolir de nou el fet de ser ells mateixos, de no haver d’aixecar-se amb un sol objectiu al preu que sigui: obtenir les dosis que els reclama un cos que ja no respon a la seva voluntat.

El llibre té un caràcter molt descriptiu que no treu la humanitat que respiren totes les pàgines. S’hi explica el funcionament dels CAS i les raons diverses de cada malalt per demanar ajut a aquest centres. Les motivacions són diverses, com per exemple la necessitat d’obtenir substàncies pal·liatives per la impossibilitat d’obtenir droga al carrer. També es reflecteixen els camins pels quals han arribat a ser drogodependents, com ara en Juan Carlos, que es va fer addicte a l’heroïna als 17 anys i no s’ha desenganxat fins als 48. O les experiències en ser detinguts. “M’oferien paperines a canvi que fes de delator.” Molts dels pacients han perdut els vincles i l’ajut d’amics i família i en molts casos han hagut de triar el camí de la delinqüència.

Tot i el dramatisme de tot plegat, el que Ferran Vidal tracta de fer és un índex de totes les casuístiques que va viure de prop per oferir la perspectiva d’una realitat que es viu al nostre entorn i que si no ens toca de prop procurem ignorar. “Aquest llibre no és un còmic només per als amants de la historieta. Per molt que soni ridícul, aquest còmic és per als amats de la veritat”, diu al pròleg de l’obra, que, a més de dedicar-la als qui lluiten per sortir-se’n, dedica al personal sanitari.