“Cada cop hi ha més gent que se suma a la música en català”

[P.S.] Doncs totalment puntual. Veníem de fer un disc en el qual ja havíem fet un canvi respecte de l’anterior. Hem fet un pas més cap a l’electrònic, cap a un estil més ballable, més contemporani, mantenint també una mica les balades de sempre, un estil més íntim. I aquesta última cançó és una cançó d’estiu que teníem guardada de feia un any, que ens venia de gust treure per experimentar una mica amb sons llatins que no havíem tocat mai i, sobretot, per divertir-nos, que l’estiu va d’això.

[J.S.] La pretensió de petar-ho sempre hi és, però, sobretot, tenim la pretensió de jugar i de passar-nos-ho bé fent un single diferent i l’estiu dona pas a provar, a experimentar, a divertir-te. [P.S.] És complicat petar-ho. No és tan fàcil.

[J.S.] Jo crec que ha vingut per quedar-se. Cada vegada que hi ha una proposta nova en català de diferents estils hi ha més gent a qui li agrada aquest estil que, al cap d’un temps, se suma al carro de la música en català i veu que es pot fer en aquesta llengua i que pot tenir públic. Per això crec que és difícil que això vagi enrere. Pot passar que alguns dels artistes que ara estan fent aquest estil de música en català canviïn al castellà, però això també deixarà espai perquè algú altre ho faci en català.

[P.S.] Mai havia passat que en una setmana es presentés una cançó cada dia en català de gent que està ben posicionada i això és un bon símptoma. Pot ser que hi hagi una mica de sobresaturació, però no deixa de ser un bon símptoma. [J.S.] Potser la sobresaturació la tenim més nosaltres, que estem a l’aguait de tot el que s’està fent, però jo crec que per a la gent no hi ha sobresaturació perquè pots escoltar coses molt diferents.

[P.S.] Sí. Últimament hem anat al País Valencià, per Catalunya, a la tardor anirem amb aquest disc a les Illes Balears... Anem a tot arreu. Segurament, amb el nou disc, també anirem a Madrid.

[J.S.] Sí, jo crec que sí que se’n pot viure, però no és fàcil. Una cosa és poder viure i després hi ha altres factors com el lloguer que paguis o que puguis plantejar-te estalviar. Econòmicament, Ginestà és rendible, però a mi m’ha costat més dedicar-m’hi del tot. [P.S.] Jo crec que si ho preguntes a qualsevol dels artistes que tu, probablement, et penses que viuen bé de la música, no viuen de la música. Les aparences no són molts cops el que semblen. Jo visc de la música perquè pago un lloguer raonable, perquè no estic estalviant gaire i perquè dedico la major part del temps a fer música i ja està. Com que soc compositor de les cançons, també tinc més percentatge dels drets de les cançons i estic generant una mena de coixí.

[J.S.] A veure si algun dia ho som, però som a Catalunya.

[P.S.] No tant. Ara està passant bastant. [J.S.] Amb la Mushkaa i la Bad Gyal. Però que siguem tres és molt xulo. No sé si és una casualitat o és que, simplement, la socialització ha sigut la mateixa i ens ha impulsat cap allà. Però és guai poder quedar amb els teus germans i parlar sobre això, impulsar-nos els uns als altres, donar-nos suport i fer col·laboracions. És meravellós.

[J.S.] En realitat, no gaire. [P.S.] No més que qualsevol altra família que al menjador de casa sol posar música per amenitzar les tardes i els berenars i aquestes coses. I els matins de cap de setmana, igual. Però no hem sigut persones que estiguéssim pendents de la música que estava sonant, sinó que era una cosa que ens acompanyava.

[J.S.] Amb la Maio no. Vam fer aquesta. Era un tema que teníem pendent. Potser de cara als següents discos hi haurà més col·laboració. De moment, hi ha aquesta, que era molt simbòlica.

[P.S.] Sembla que hi ha com un salt generacional perquè els nostres pares no són músics, ni artistes, ni ho és cap tiet. Crec que, realment, hem begut artísticament del nostre avi, perquè érem veïns, l’hem tingut present i l’hem vist treballar. D’ell he après molt d’autodisciplina, que en l’art, de vegades, costa una mica perquè treballes per a tu mateix i costa organitzar-se, ser meticulós i treballar molt bé les petites coses que després fan coses grans. Són coses que crec que sí que he après de l’avi, però no a nivell artístic perquè ens dediquem a coses diferents. [J.S.] Disciplina, perfeccionisme i molta passió. Ell s’estava quedant cec i encara pintava.

[P.S.] Sí, allò no va ser un bolet. [J.S.] De fet, va fer una sèrie de quadres sobre refugiats també, sobre la crisi d’Europa, sobre moltes coses. [P.S.] També té una sèrie sobre els afusellaments de Goya.

[J.S.] No. Nosaltres ja venim una mica d’aquí. Sempre hem dit molt obertament no només què pensem, sinó també què votem perquè hem militat en organitzacions de l’esquerra independentista. Donem suport a la gent que ha estat braç a braç amb nosaltres moltes vegades al carrer o a l’assemblea, a tot arreu. [P.S.] Hem decidit, des de fa un parell d’anys o tres, no participar en les campanyes directament, ni anar a actes i aquest tipus de coses perquè volem que se’ns entengui primer com a músics i després com a persones amb mentalitat militant. En totes les entrevistes ens preguntaven abans sobre política que sobre música.

[J.S.] Sí, en un altre disc. Com a persona pública o responsable de la teva imatge està bé posicionar-se i nosaltres ho fem. La política és el dia a dia i les decisions que prens com a grup: l’idioma amb què cantes, què dius, el que no dius...

[J.S.] Vam tenir un debat bastant llarg. Vam entendre que era un moment històric únic per a nosaltres en aquell moment. Potser ara, en el moment en què estem com a grup, no ho faríem, però en aquell moment vam decidir anar a totes amb això. Després vam tenir una mica de hate, però no ens penedim de les decisions que prenem. [P.S.] Vam estar còmodes amb la solemnitat de l’acte. Si hagués sigut la CUP també hi hauríem anat, però si hagués sigut un partit feixista, no. El hate que es va crear era molt partidista i no passa res. Al final, els que ens criticaven el van investir.

[P.S.] Vam fer una cançó d’amor més, però, simplement, amb unes altres protagonistes. Llavors va ser entesa com un clam a favor de la diversitat, de l’amor lliure, que tothom pugui estimar qui vulgui i entendre que tothom pot tenir una història de vida conjunta llarga. [J.S.] I fer-ho visible. També ha de poder ser visible qualsevol història d’amor lèsbica. De fet, va començar, com diu el Pau, sent una història d’amor, i, després, quan ens vam adonar de la potència que tenia això, va ser quan li vam posar el punt polític i vam comptar amb Bunyol TV, que la van potenciar a les xarxes. La vam treure per Sant Jordi, que va ser molt simbòlic, perquè és una festa molt heterosexual. Al final ha acabat esdevenint una cosa molt important per al col·lectiu LGBTI.

[J.S.] Sí, de fet, som a L’Harmonia, que es va aconseguir gràcies a la lluita del teixit associatiu, de molts col·lectius i associacions i entitats que no tenien espai per ajuntar-se. Crec que Sant Andreu ens defineix a nosaltres com a persones. Tota la lluita pel nucli antic l’hem viscut des de petits i som qui som gràcies a tot aquest moviment. [P.S.] Jo estic bastant vinculat amb la Unió Esportiva Sant Andreu.

[J.S.] Jo crec que estem molt integrats. Quan hem tret un disc o surts de la tele a la gent li fa més il·lusió dir-t’ho, però en general no. [P.S.] Ens han vist créixer des dels zero anys.