Música

música

Anthus: una altra mirada a Nat King Cole

Nat King Cole (1919-1965) no va ser només un cantant de veu sedosa que va triomfar amb les seves balades i aquí també amb les seves versions en un castellà d’accent exòtic. Cole va ser també un brillant compositor i “una estrella del jazz que va intentar trencar les barreres de la segregació racial i, pel seu compromís, va rebre agressions del Ku Klux Klan”. Ho explica Anthus, cantant sicilià resident a Barcelona des de fa 15 o 16 anys, que es presenta en societat com un crooner mediterrani. Fa un any i mig, Anthus va estrenar al Cambrils Jazz & Blues el concert L.O.V.E., un homenatge a Nat King Cole que aquest vespre arribarà al festival Sea Jazz L’Estartit (passeig del Molinet, 21 h), en una primera jornada de concerts gratuïts que també inclourà Xavi Torres Trio, Martín Leiton Quartet, Guy Salamon Group, Ton Felices Quartet, Víctor Carrascosa Quintet i Aura i Biel.

“Jo vaig descobrir Nat King Cole gràcies a la meva àvia, que tenia un tocadiscos en forma de maleta; per a ella era un objecte molt preuat i en tenia molta cura. Ella vivia també a Sicília però una mica lluny de casa nostra, i quan l’anàvem a veure treia el tocadiscos i posava singles de Nat King Cole. Gràcies a ella em vaig enamorar d’ell i del jazz, i també va ser la meva iaia la que em va apuntar a classes de cant”, recorda Anthus, que per això té una “relació molt íntima” amb Cole.

En aquest concert, el vocalista actua acompanyat per dos col·laboradors habituals, Néstor Giménez (piano) i Andreu Moreno (bateria), i dues incorporacions més recents: Francesc Vidal (saxo i flauta) i Jon Carranza (contrabaix), per acabar de donar “la força que requereix el projecte”.

Pel que fa al repertori, no hi falta L.O.V.E., l’èxit de Cole que dona títol a l’espectacle, però Anthus ha apostat especialment pels seus temes d’autoria pròpia, com ara Calypso blues, I get sentimental over nothing i Orange colored sky, justament per reivindicar-lo com a compositor. També hi ha un dels seus èxits en castellà (Quizás, quizás, quizás) i una versió en català de Bye bye blackbird, tal com la cantava Núria Feliu amb el títol Vés i perde’t, subratllant així el paral·lelisme entre Cole i Feliu, tots dos amb arrels jazzístiques i una gran popularitat, tots dos compromesos socialment. Anthus aprofita les pauses entre cançons per explicar qui era realment Nat King Cole. “Ell lluitava contra moltes coses que malauradament encara patim en els temps que corren, com ara el racisme i la xenofòbia”, diu Anthus, que també portarà L.O.V.E. el 23 d’agost al Festival de Jazz d’Arenys de Mar .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia