Esperant a ritme de vals

Talment com un immens contrapunt als darrers espectacles de la companyia berlinesa Sasha Waltz & Guests en què, entre d’altres, es va coreografiar el ballet Le sacre du printemps (1913) de Stravinsky, les darrers funcions del Liceu de la temporada han portat una producció del celebèrrim ballet El llac dels cignes (1877), de Piotr Illich Txaikovski (1840-1893), amb el Ballet del Teatro dell’Opera di Roma. Sense voluntat ni necessitat d’haver d’abordar una qüestió tan paranormal com és la del perquè de la inexistència d’un cos de ballet del nostrat teatre d’òpera, qüestió que quan es realitza obertament sembla que és un equivalent a fer-se les preguntes sobre l’existència de vida extraterrestre o si hi ha vida després de la mort, el cert és que s’ha gaudit de valent amb aquest ballet italià que dirigeix Eleonora Abbagnato. Amb una concepció d’allò més arrelada a l’escenografia tradicional, en què l’escenògraf Aldo Buti fa referències a la pintura dels romàntics russos, però també a C.D. Friedrich i A. Böcklin, vam ser submergits intensament en la història del pèrfid Rothbart, Siegfried i i Odette. Conscients d’estar davant una presència real que és la que hi ha sempre darrere una gran obra artística, com ho és un ballet que en la seva estrena al Bolxoi de Moscou el 20 de febrer de 1877 va fracassar rotundament, vam retrobar-nos amb aquell art de veritat que tantes vegades enyorem en un moment tan ple de tecnologia com hiperdigitalitzat. Fins i tot veient l’espectacle, un va poder corroborar que, ara per ara, la transgressió ha caigut ja en aquestes produccions tradicionals, les de sempre, en haver normalitzat fins a la sacietat les versions postmodernes i ideologitzades. Amb una correcta Orquestra del Liceu, dirigida per Koen Kessels, lluny de la seva millor prestació, que hem escoltat en molts moments de la temporada, però amb moments brillants com van ser algun dels valsos i amb el preocupant desconeixement, encara, de qui serà el pròxim director musical titular, ja només ens queda esperar l’arribada el mes de setembre de la Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakòvitx. Esperant a ritme de vals.