De la Roca dels Moros a la Roca de les Dones

Fa més d’un segle que circulen teories diverses sobre les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul. Tan bon punt van ser descobertes, el 1908, els experts van començar a especular sobre el seu significat, inclòs el mossèn del poble, Ramon Huguet, que és qui va avisar de la seva existència Ceferí Rocafort, el primer que les va estudiar. El capellà els va conferir un origen diabòlic, hipòtesi que, lògicament, no es va considerar en l’àmbit científic. Més predicament va tenir l’arqueòleg Henri Breuil, que va llançar la interpretació següent: el protagonista de l’escena és un home petit amb un penis enorme al voltant del qual dansen una colla de dones que estan demanant a déu ajuda per poder tenir fills. L’home, sempre el centre de l’univers.

La tesi de Breuil va començar a grinyolar quan es va saber que aquest mascle tan trempat va ser creat molts anys després que les dones que ballen. Elles hi eren abans i, per tant, elles eren les veritables protagonistes d’una representació que, sense la presència masculina de fal·lus desmesurat, tampoc té res a veure amb un ritual de fertilitat sinó “de sororitat”, precisa Carme Bergés, cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana de Patrimoni. Potser estan celebrant l’èxit d’una cacera, perquè d’animals n’hi ha un munt de pintats. Vejam, estem dient que les dones caçaven a la prehistòria? Doncs sí.

El relat feminista de la Roca dels Moros del Cogul el van brodar les arqueòlogues Anna Torres i Maria Cacheda el 2017 i ara ha fet el gran salt al món de la divulgació, i in situ, al mateix jaciment de la comarca de les Garrigues, que ha renovat completament la museografia. El nou Centre d’Interpretació d’Art Rupestre del Cogul estrena discurs amb formats variats. Els clàssics, uns plafons amb la informació mínima (massa mínima?), molt ben redactada i il·lustrada, i una reproducció a mida real de la cova. I els anomenats formats moderns, la tecnologia immersiva. Aquesta darrera és la gran aposta del Departament de Cultura de la Generalitat per “socialitzar el patrimoni català”, en paraules de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Al Cogul, els visitants viuen una experiència de realitat virtual de dotze minuts. Molt efectista i pobra de continguts. Per compensar-ho, hi ha una guia multimèdia que es pot descarregar amb un codi QR.

La inversió: 850.000 euros. El marc: un projecte anomenat Els ulls de la història amb el qual el Departament de Cultura reformularà les presentacions de quatre conjunts monumentals més. Després del Cogul, s’inaugurarà la nova proposta de la cartoixa d’Escaladei (octubre), de les esglésies de la Vall de Boí (desembre), del monestir de Sant Pere de Rodes (juliol) i del castell de Miravet (octubre del 2025). Abans, aquest setembre, s’obrirà un espai expositiu als baixos del Palau Moja, amb l’objectiu que Barcelona sigui el reclam per animar els visitants a explorar el llegat patrimonial d’arreu del país (esperem que el de tot el país, independentment de qui en sigui el titular). I aquest proper curs es farà una prova pilot a les escoles de secundària per implementar a les aules les experiències de tecnologia immersiva en el patrimoni. Inversió total d’Els ulls de la història: deu milions d’euros.

Tot ha començat a Ponent, les terres més oblidades en les polítiques de tot tipus, també les culturals, probablement l’única oportunitat que tenen per revitalitzar-se. L’alcaldessa del Cogul, Àngels Julià, celebra la modernització del centre d’interpretació del jaciment, però lamenta que encara no s’hagi actuat a la zona zero. “Fa molts anys que demanem que es consolidi la balma. Ens fa patir”, remarca. Des del Departament de Cultura, precisen que no hi ha res a témer, però que així i tot i de manera “preventiva”, al setembre començaran els treballs per falcar bé la roca i per solucionar les filtracions d’aigua. També està previst retirar la reixa actual (no només per estètica sinó també perquè empresona en un espai minúscul el jaciment), que se substituirà per una altra tanca més apropiada.

La Roca dels Moros del Cogul, el conjunt d’art prehistòric més destacat de Catalunya, va ser inscrita a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco el 1998, noranta anys després del seu descobriment, que va ser una fita en el coneixement de la prehistòria al territori que s’anomenaria Catalunya. El cicle artístic està format per figures fetes amb tècniques diferents, el gravat i la pintura, i encara el 2019 se’n van detectar de noves. N’hi ha d’extremadament realistes de la vida quotidiana, tret característic del conegut com a art llevantí. La majoria d’imatges van ser elaborades fa uns 10.000 anys, entre el paleolític i el neolític, i després, a l’època ibera, romana i segurament també a l’edat mitjana, se n’hi van afegir d’altres. I, sí, és molt probable que hi participessin dones artistes.