Julieta, inquieta i inconformista

Divendres, Julieta Venegas ‘competia’ amb Tom Jones, que actuava al mateix temps que ella a l’escenari més gran del Festival de la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols. La mexicana, trenta anys més jove que el gal·lès però també amb una trajectòria força llarga i plena d’èxits, gairebé va omplir el més acollidor Espai Port, on va oferir un concert concentrat –22 cançons en hora i mitja–, en el qual no va faltar ni sobrar res. Acompanyada per tres músics tan polivalents com ella mateixa –Belén López, baix, teclats, cors, guitarra acústica; Panky Malissia, bateria i cors, i Joaco Taba, guitarra, teclats i cors–, Venegas no va oblidar cap dels seus èxits més populars, alguns dels quals llançats ja fa dues dècades, però va deixar molt d’espai també per a les cançons del seu últim disc, Tu historia (2022), el més representat, amb sis temes, un més que Otra cosa (2010), un àlbum que va representar un canvi de rumb després d’uns anys de gran popularitat. Julieta ha estat sempre una artista inquieta i inconformista que no s’ha volgut limitar a repetir la fórmula de Me voy o Limón y sal. Aquest últim tema va cloure el concert entre les ovacions d’un públic molt entregat, inclosos uns quants compatriotes mexicans, com es deduïa per les sorolloses reaccions a cançons com ara Despechada mexicana, un exercici d’estil compost, amb humor i reivindicació de l’amor propi, com a “fan de la música mexicana de despit, de José Alfredo Jiménez i Juan Gabriel”. Integrar aquesta tradició en un context sonor molt contemporani és un dels grans mèrits de Julieta Venegas .

Vestida amb elegant sobrietat i introduïda pel so d’una orquestra afinant, Julieta va obrir la nit asseguda al piano elèctric, per interpretar dos temes del nou disc, Dime la verdad i Caminar sola. Durant el concert, va anar alternant el piano amb la guitarra acústica i el seu emblemàtic acordió, més festiu a temes com ara Lento i El presente, més íntim a Oleada, amb la qual va obrir els bisos tot sola. El concert de Sant Feliu va mostrar una creadora molt en forma, que no viu de rendes, sinó que continua fent grans cançons com ara En tu orilla, basada en un poema del xilè Raúl Zurita, que mereix més atenció.