"Em sento una mica com el nen d'«El sexto sentido»"

Quatre-centes persones en una. Des de Ramon Pellicer fins a Leo Messi, passant per clàssics com Justo Molinero o Jordi Pujol: un trastorn perpetuat de personalitat múltiple. Carlos Latre és l'home de les mil cares i les mil veus i, des que l'equip de Toni Soler ha creat la rèplica esportiva del Polònia -Crackòvia-, se li ha girat feina.

Amb aquest ritme frenètic, quan arriba a casa sent veus?
Ha, ha! A vegades tinc la sensació que sóc com el nen d'El sexto sentido, però en versió humorística. Parlant seriosament, intento que les veus flueixin pel meu cap i treure'n de noves constantment per seguir evolucionant.

Ara que ho ha provat tot, és més difícil imitar esportistes o polítics?
Són registres completament diferents en tots els sentits, tant pel que fa a la cadència amb què parlen, com pel vocabulari que utilitzen, els gestos que fan. Però tots dos mons són bastant retòrics.

A quin imitat no li ha aconseguit agafar mai el to?
Sempre dic que són més els personatges que no puc imitar que els que he aconseguit fer. Però en especial les dones o els tons femenins em costen més, són més complicats. Han de tenir alguna particularitat especial que els faci imitables perquè els pugui fer.

Amb els dos programes de TV3, és el moment en què té més personatges al cap?
Sens dubte! Però com més activitat tens en el terreny de les imitacions, més àgil estàs per fer-ne de noves! És una bona època per a la creació de personatges.

Quants personatges fa?
Ara amb el Polònia i el Crackòvia, la llista està augmentant ràpidament. Els tinc tots apuntats i crec que ja anem camí dels 400.

Això sí que és un problema de personalitat. De tots, quin personatge és el que li fa més gràcia imitar?
Ara mateix m'ho passo molt bé imitant tots els personatges del Crackòvia. Feia temps que tenia ganes de poder fer un programa sobre el món del futbol. I també em motiven els personatges nous del Polònia com l'Artur Mas, perquè em permeten perfeccionar i fer-los créixer a poc a poc? I els que vindran!

Quin és el que més cops li demanen que imiti pel carrer?
Últimament els personatges més reclamats són Raúl Tamudo, Pedro Solbes o alguns de sempre com Pellicer, Jordi Pujol o Justo Molinero.

Com se li desperta aquesta vena?
Vaig començar fent les veus dels dibuixos animats: Shaggy -l'amic d'Scobie Doo- o l'ós Iogui i en Bubu.

Però suposo que, com a bon imitador, a l'escola ja era l'amenaça dels professors...
Sens dubte els professors van ser les meves primeres "víctimes". Sí, ja apuntava maneres quan era petit, tot i que les meves gràcies em van costar algunes expulsions de classe.

Com s'ho fa per preparar tantes imitacions?
Es una barreja d'observació i oïda. Sempre començo a construir un personatge partint de la seva veu. És el que em dóna la seguretat per projectar-lo. Una vegada assumida la veu (tonalitat, cadència, ritme, greus i aguts, agilitat verbal, etc.), vas incloent-hi els gestos, tics, mirades, maneres de caminar, fins a completar-lo.

Té nous projectes en ment?
Sempre estic donant voltes sobre el que vindrà o què puc fer. Ara m'encantaria poder encarar la meva feina cap al teatre. Tinc mono d'escenari.