patrimoni
El Saló Sant Jordi torna a ser renaixentista
La recuperació de l’aspecte original, renaixentista, del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat ja és un fet i ahir va ser presentat oficialment. El saló va ser ideat per l’arquitecte Pere Blai (Barcelona 1553-1620), gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya. Després d’un procés de 16 mesos –i amb un cost d’1,9 milions d’euros– en el qual tècnics i restauradors han extret les pintures a l’oli sobre tela situades als paraments i en una part del sostre del saló, la Generalitat ha culminat el procés de retirada de la decoració pictòrica que s’hi va afegir en època de Primo de Rivera, durant els anys 1926 i 1927.
En un acte al saló, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, va aplaudir que s’hagi retirat un relat imposat pel dictador que “enaltia l’imperialisme, el nacionalcatolicisme espanyol i el colonialisme”.
Les pintures extretes són 24 de gran format, situades a les parets laterals, i 45 de format més petit, situades a les voltes del sostre, que ocupaven uns 860 m² de superfície.
L’objectiu del projecte d’adequació ha estat recuperar al màxim possible l’arquitectura original del mestre Pere Blai. Un cop retirades les pintures, s’han prioritzat les tasques de neteja, consolidació i recuperació de l’estuc de calç original i la restauració de la policromia renaixentista apareguda als arcs del sostre. Tal com han reivindicat durant l’acte de restitució del saló, aquesta actuació ha permès que l’espai recuperi l’amplitud, la lluminositat i lleugeresa perdudes amb les intervencions fetes al llarg dels anys.
La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Mireia Mestre Campà, ha celebrat que el saló hagi recuperat el “caràcter diàfan, que proporcioni una sensació d’alleugeriment, serenitat i coherència”. Tot plegat, en “contrast amb l’aspecte aclaparador i pesant” de l’antic saló que “dificultava la lectura de l’excepcional arquitectura renaixentista”.
L’acabat arquitectònic dels paraments s’ha fet igual que l’acabat del sostre, de manera que també s’ha recuperat l’estuc original. Pel que fa a les faixes perimetrals entre capitells –els frisos, entaulaments compresos entre l’arquitrau i la cornisa– que el projecte original restituïa amb fusta, com que se sap que van existir des del 1600 fins al 1926, s’ha decidit restaurar-les tal com eren en origen, és a dir, restituir-les amb obra i acabat d’estuc de calç i sorra. Pel que fa al sòcol, es proposa restituir-lo de pedra, tal com estava.
Als paraments on hi havia hagut pintures murals de Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874-1949), que van ser arrencades el 1966, s’hi han trobat les incisions amb restes de pintura que va fer l’artista a la capa de preparació del fresc. Aquestes línies incises al morter de calç corresponen al traçat dels dibuixos per situar la composició de les escenes i es poden veure en quatre dels paraments situats a la crugia de l’entrada del saló des de la galeria gòtica. A més, s’ha recuperat la decoració al fresc de Torres i García, a la volta de canó dels peus del saló, que havia quedat tapada per la pintura de 1926-27.
A la zona de la capçalera del saló hi ha ara quatre finestres visibles des de la façana principal que havien estat tapiades just abans de col·locar les teles dels anys 1926-27. Un cop es va constatar que originalment aquestes finestres estaven obertes cap a l’interior del Saló de Sant Jordi, es va decidir recuperar-les.
Durant l’acte d’ahir es va recordar que el 1932, quan Josep Tarradellas era conseller de Governació, ja es va iniciar la retirada d’algunes de les pintures nacionalcatòliques del saló amb l’objectiu de recuperar l’aspecte que tenia abans de la dictadura de Primo de Rivera. Però amb l’inici de la Guerra Civil, el 1936, aquest procés de restitució va quedar aturat i les pintures que s’havien extret es van tornat a col·locar on eren.
La decisió de treure les pintures del saló es va prendre el 2019 per acord de la comissió per a l’Estudi de la Decoració Pictòrica del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, durant la legislatura del president Quim Torra.
La vintena d’experts que la van formar assenyalaven que la decoració pictòrica es podia retirar perquè “no es tractava d’una pintura artística, sinó de pintures que representaven un relat històric altament connotat per continguts polítics i ideològics, de caràcter integrista, autoritari i antidemocràtic” i que el seu contingut no s’adequava al Saló de Sant Jordi.
“Els actuals murals del saló tenien un fort caràcter bèl·lic i incloïen escenes de batalles del Bruc, Lepant i Navas de Tolosa, així com l’arribada de Colom a Barcelona davant els Reis Catòlics.” Els experts també van constatar la necessitat de recuperar l’espai renaixentista de Pere Blai i la retirada de les pintures, “qüestió que també es considera com un gest de reparació i reconeixença envers l’obra de Torres i García”, es va assegurar des de Presidència.
Pel que fa al destí de les pintures retirades, per tal de preservar-ne la integritat, seran emmagatzemades en una de les reserves de la Col·lecció Nacional, exceptuant la pintura dedicada a La Batalla del Bruc, obra de Juli Borrell, que s’ha traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on es treballa en la fixació de la capa pictòrica abans d’emmagatzemar-la.
Aragonès va assegurar que el Saló de Sant Jordi és una expressió de l’art i l’arquitectura renaixentista catalana i també de la “continuïtat” i “permanència” de la institució de la Generalitat. “D’aquí ve la necessitat de dignificar, de reconciliar l’espai amb el passat, la memòria del país, el llegat i les generacions que ens han precedit”, va afirmar.
El president de la Generalitat en funcions va constatar que era “imperatiu” recuperar la “grandesa, l’espai majestuós, el vigor, l’energia i la vitalitat” del saló i que calia recuperar la força i l’esplendor fent que la llum natural tornés a il·luminar les parets, els mosaics, les columnes i els vitralls. “Dignificar el saló és recuperar la seva llum. Desprendre’s de la foscor i d’una imatgeria imposada per Primo de Rivera que no correspon a l’imaginari de la nostra història, ni amb els valors de la nació catalana”, va concloure Aragonès.