Hi ha (tenaç) teatre sota la sorra de la platja

És la cançó de cada estiu. Barcelona admet, des de la primavera (amb l’excepció del castell de focs del Festival Grec), que el públic prefereix sortir fora de Barcelona quan s’allarga el dia. L’aire condicionat i, sobretot, la possibilitat d’escapar-se de la realitat a través de la ficció teatral és una molt bona alternativa per als qui es queden a la capital. Amb ocupacions que es mouen entre un 40 i un 50%, segons dades d’Adetca, s’està provant de reduir el desert cultural d’una ciutat col·lapsada pel turisme (i que la cultura podria ajudar a diversificar). L’equip d’Els Pirates ha decidit fer vacances al juliol i recuperar aquest agost amb el Maldà obert. Hi faran Un segundo bajo la arena a partir d’aquest dilluns i fins al 6 de setembre. Els espectadors es troben com a convidats en un casament maleït, en aquesta festa tràgica inspirada en el Bodas de sangre de García Lorca. La peça ha fet fortuna. Estrenada el 2022 (tot i que ja en van fer una primera representació a la primera edició del Festival Z!, a Girona), ja s’ha vist dos cops abans a la mateixa sala de Barcelona: el maig del 2023 i per les festes de Nadal. El col·lectiu ja prepara noves produccions.

Feia més d’una dècada que no havien tancat mai per vacances. L’estiu passat, però, Versus Glòries (l’equip d’Apunta Teatre el gestiona des del maig del 2018) va decidir fer unes obres de rehabilitació a l’escenari. Aquest any, el tindran tancat entre demà, diumenge, i el 21, quan reprenen la tercera temporada d’Angle mort: la van estrenar el gener del 2021 i tornarà a la sala per celebrar la funció número 100. Ja han registrat més de 7.000 espectadors. Preveuen estar-s’hi fins a finals de setembre. Els quatre actors fan una veritable filigrana teatral jugant a posar la veu sigui al despatx de direcció, sigui a la cambra del costat. Uns silencis i unes paraules que aporten el suc de la intriga en un entorn laboral aparentment envejable.

Ever Blanchet va obrir la Sala Versus (el 2018 la va traspassar als d’Apunta Teatre). Va ser dels primers exhibidors que van entendre que el mes d’agost era temps per guanyar públic i fidelitat a la sala, sovint jugant amb la comèdia. Blanchet va transformar un antic supermercat en un equipament teatral (amb dues sales) la tardor del 2007. Aquest estiu no serà una excepció tenir-la oberta a l’agost. Tot i que segons havia declarat a la revista Entreacte la seva intenció era estrenar Shakespeare vs Shakespeare, finalment s’han decantat per la reposició de la comèdia cínica de La festa, de Gal Soler. S’està representant des del 18 de juliol i es mantindrà fins a l’1 de setembre. D’altra banda, hi ha una proposta més íntima, com la de Guitarra quemada. Lorca en el centro, que es representa dimarts i dimecres fins al 28 d’agost. La comèdia més desinhibida ve representada per l’espectacle en castellà Showgirls, la comedia (per a majors de 14 anys). Se’n programen 10 funcions a partir del 15 d’agost i fins al 31 d’aquest mateix mes i sempre en segona sessió.

Adetca vol resoldre el buit de programació del mes d’agost. Però, per ara, el que s’està intentant és allargar les temporades del Grec. Per exemple, fins avui es representa Em dic Josep a la Flyhard, que tornarà al setembre. La sala ha experimentat un canvi en les funcions: han evitat els caps de setmana i han augmentat les funcions d’entre setmana (normalment, programen de dijous a dilluns, amb sessió doble el dissabte). L’operació els ha resultat molt bé, celebraven fa uns dies, fonts de la sala.

Altres escenaris com la Villarroel (amb les funcions de Les mans i L’enterrador) aguantaran el cartell fins al diumenge. Totes dues peces tenen confirmades el retorn el curs vinent a la Villarroel. La Villarroel ha trobat espai per a les off els dilluns i els diumenges al migdia. En aquest cas, per dramatitzar el testimoni cru de l’enterrador de Paterna (en podeu llegir la crítica en la peça adjunta). També el Romea manté Tirant lo Blanc, la nova adaptació de Joan Arqué a partir de la nova revisió de Màrius Serra. L’obra tornarà tres setmanes al novembre i aprofitarà les sessions per a instituts. De fet, aquest retorn (Tots ocells ja té entrades per al 5 de setembre, a la Biblioteca de Catalunya) des de principis de setembre ja els permet avançar la taquilla. La temporada de Barcelona històricament començava just després de la Mercè, ara només mantenen aquest calendari els teatres públics (TNC, Lliure Mercat de les Flors i Gran Teatre del Liceu).

El Teatre Apolo ha apostat per la comèdia d’improvisació Corta el cable rojo, amb funcions de dimecres a dissabte. També els darrers tres dies d’agost recuperen una comèdia musical: El musical de los 80s-90s. Un succedani molt similar és Como una canción de los 80, que es programa a l’Eixample Teatre. Probablement aquesta sala (amb una inusual cartellera en castellà, quasi absoluta) és la que proposa una major diversitat de títols (sempre des d’una frescor frívola molt emparentada amb els monòlegs). Aquest buit dels grans teatres afavoreix un espai d’oportunitat per a sales com Tinta Roja (programa en anglès, francès i castellà), Pangolí, Llantiol o La Casa dels Contes.