Arts escèniques

Hi ha (tenaç) teatre sota la sorra de la platja

És la cançó de cada estiu. Bar­ce­lona admet, des de la pri­ma­vera (amb l’excepció del cas­tell de focs del Fes­ti­val Grec), que el públic pre­fe­reix sor­tir fora de Bar­ce­lona quan s’allarga el dia. L’aire con­di­ci­o­nat i, sobre­tot, la pos­si­bi­li­tat d’esca­par-se de la rea­li­tat a través de la ficció tea­tral és una molt bona alter­na­tiva per als qui es que­den a la capi­tal. Amb ocu­pa­ci­ons que es mouen entre un 40 i un 50%, segons dades d’Adetca, s’està pro­vant de reduir el desert cul­tu­ral d’una ciu­tat col·lap­sada pel turisme (i que la cul­tura podria aju­dar a diver­si­fi­car). L’equip d’Els Pira­tes ha deci­dit fer vacan­ces al juliol i recu­pe­rar aquest agost amb el Maldà obert. Hi faran Un segundo bajo la arena a par­tir d’aquest dilluns i fins al 6 de setem­bre. Els espec­ta­dors es tro­ben com a con­vi­dats en un casa­ment maleït, en aquesta festa tràgica ins­pi­rada en el Bodas de san­gre de García Lorca. La peça ha fet for­tuna. Estre­nada el 2022 (tot i que ja en van fer una pri­mera repre­sen­tació a la pri­mera edició del Fes­ti­val Z!, a Girona), ja s’ha vist dos cops abans a la mateixa sala de Bar­ce­lona: el maig del 2023 i per les fes­tes de Nadal. El col·lec­tiu ja pre­para noves pro­duc­ci­ons.

Feia més d’una dècada que no havien tan­cat mai per vacan­ces. L’estiu pas­sat, però, Ver­sus Glòries (l’equip d’Apunta Tea­tre el ges­ti­ona des del maig del 2018) va deci­dir fer unes obres de reha­bi­li­tació a l’esce­nari. Aquest any, el tin­dran tan­cat entre demà, diu­menge, i el 21, quan repre­nen la ter­cera tem­po­rada d’Angle mort: la van estre­nar el gener del 2021 i tor­narà a la sala per cele­brar la funció número 100. Ja han regis­trat més de 7.000 espec­ta­dors. Pre­ve­uen estar-s’hi fins a finals de setem­bre. Els qua­tre actors fan una veri­ta­ble fili­grana tea­tral jugant a posar la veu sigui al des­patx de direcció, sigui a la cam­bra del cos­tat. Uns silen­cis i unes parau­les que apor­ten el suc de la intriga en un entorn labo­ral apa­rent­ment enve­ja­ble.

Ever Blanc­het va obrir la Sala Ver­sus (el 2018 la va tras­pas­sar als d’Apunta Tea­tre). Va ser dels pri­mers exhi­bi­dors que van enten­dre que el mes d’agost era temps per gua­nyar públic i fide­li­tat a la sala, sovint jugant amb la comèdia. Blanc­het va trans­for­mar un antic super­mer­cat en un equi­pa­ment tea­tral (amb dues sales) la tar­dor del 2007. Aquest estiu no serà una excepció tenir-la oberta a l’agost. Tot i que segons havia decla­rat a la revista Entre­acte la seva intenció era estre­nar Shakes­pe­are vs Shakes­pe­are, final­ment s’han decan­tat per la repo­sició de la comèdia cínica de La festa, de Gal Soler. S’està repre­sen­tant des del 18 de juliol i es man­tindrà fins a l’1 de setem­bre. D’altra banda, hi ha una pro­posta més íntima, com la de Gui­tarra que­mada. Lorca en el cen­tro, que es repre­senta dimarts i dime­cres fins al 28 d’agost. La comèdia més desin­hi­bida ve repre­sen­tada per l’espec­ta­cle en cas­tellà Show­girls, la come­dia (per a majors de 14 anys). Se’n pro­gra­men 10 fun­ci­ons a par­tir del 15 d’agost i fins al 31 d’aquest mateix mes i sem­pre en segona sessió.

Adetca vol resol­dre el buit de pro­gra­mació del mes d’agost. Però, per ara, el que s’està inten­tant és allar­gar les tem­po­ra­des del Grec. Per exem­ple, fins avui es repre­senta Em dic Josep a la Fly­hard, que tor­narà al setem­bre. La sala ha expe­ri­men­tat un canvi en les fun­ci­ons: han evi­tat els caps de set­mana i han aug­men­tat les fun­ci­ons d’entre set­mana (nor­mal­ment, pro­gra­men de dijous a dilluns, amb sessió doble el dis­sabte). L’ope­ració els ha resul­tat molt bé, cele­bra­ven fa uns dies, fonts de la sala.

Altres esce­na­ris com la Villar­roel (amb les fun­ci­ons de Les mans i L’enter­ra­dor) aguan­ta­ran el car­tell fins al diu­menge. Totes dues peces tenen con­fir­ma­des el retorn el curs vinent a la Villar­roel. La Villar­roel ha tro­bat espai per a les off els dilluns i els diu­men­ges al mig­dia. En aquest cas, per dra­ma­tit­zar el tes­ti­moni cru de l’enter­ra­dor de Paterna (en podeu lle­gir la crítica en la peça adjunta). També el Romea manté Tirant lo Blanc, la nova adap­tació de Joan Arqué a par­tir de la nova revisió de Màrius Serra. L’obra tor­narà tres set­ma­nes al novem­bre i apro­fi­tarà les ses­si­ons per a ins­ti­tuts. De fet, aquest retorn (Tots ocells ja té entra­des per al 5 de setem­bre, a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya) des de prin­ci­pis de setem­bre ja els per­met avançar la taqui­lla. La tem­po­rada de Bar­ce­lona històrica­ment començava just després de la Mercè, ara només man­te­nen aquest calen­dari els tea­tres públics (TNC, Lliure Mer­cat de les Flors i Gran Tea­tre del Liceu).

El Tea­tre Apolo ha apos­tat per la comèdia d’impro­vi­sació Corta el cable rojo, amb fun­ci­ons de dime­cres a dis­sabte. També els dar­rers tres dies d’agost recu­pe­ren una comèdia musi­cal: El musi­cal de los 80s-90s. Un suc­ce­dani molt simi­lar és Como una canción de los 80, que es pro­grama a l’Eixam­ple Tea­tre. Pro­ba­ble­ment aquesta sala (amb una inu­sual car­te­llera en cas­tellà, quasi abso­luta) és la que pro­posa una major diver­si­tat de títols (sem­pre des d’una fres­cor frívola molt empa­ren­tada amb els monòlegs). Aquest buit dels grans tea­tres afa­vo­reix un espai d’opor­tu­ni­tat per a sales com Tinta Roja (pro­grama en anglès, francès i cas­tellà), Pan­golí, Llan­tiol o La Casa dels Con­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia